Diumenge, 22 de setembre de 2019

Neix l'Observatori d'Accessibilitat Universal als Transports

 

Mercat Nou és una de les 116 estacions de metro accessibles a persones amb mobilitat reduïda / Pep Herrero

Neix l'Observatori d'Accessibilitat Universal als Transports

La Diputació de Barcelona, l'Àrea Metropolitana (AMB) i TMB s'han unit per tirar endavant més estudis i compartir coneixement i experiències, amb la mirada posada en la millora de l'accessibilitat al transport públic.

Oriol Pàmies / 19.12.12 - 17:43h

Era el 1992 quan a Barcelona van començar a circular els primers autobusos de plataforma baixa, rampa per a cadires de rodes i agenollament, primer a les llançadores olímpiques i paralímpiques i després a les línies 33 i 44. Des d'aleshores s'ha avançat molt cap a la plena accessibilitat i l'autonomia personal en la mobilitat, un camí en què des d'ara existeix la referència del nou Observatori d'Accessibilitat Universal als Transports, que TMB ha constituït juntament amb la Diputació de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona, mitjançant un conveni firmat el 13 de desembre passat.

Les solucions aportades pels tècnics de la Diputació han beneficiat els usuaris de metro i autobusos els últims deu anys

Amb el conveni —que tindrà un any de durada, prorrogable dos anys més—, les tres entitats volen consolidar la col·laboració en projectes i estudis d'investigació, per intercanviar assessorament especialitzat i bones pràctiques i impulsar la implantació de les solucions més adients pel que fa a l'accessibilitat als transports públics, tant per a la població en general com per a les persones amb diferents tipus de dificultats que mereixen una atenció especial.

L'Observatori té com a objectius la gestió del coneixement, la recopilació d'indicadors, l'estudi de viabilitat de noves mesures i millores, l'establiment de protocols i la difusió i formació de la cultura de l'accessibilitat per a operadors i usuaris del transport públic. S'orienta a buscar la màxima autonomia personal —tret distintiu de les polítiques d'accessibilitat al nostre àmbit— de col·lectius de persones amb discapacitat, des del punt de vista de la inclusió social, i també la millora de la qualitat de vida d'altres col·lectius, especialment gent gran, infants i estrangeria.

Conveni anterior

Des de l'any 2000 fins al 2011, la Diputació de Barcelona i TMB han mantingut vigent un conveni per a la millora de l'accessibilitat, fruit del qual s'han realitzat una sèrie d'estudis de millora i desenvolupament, i molts d'aquests s'han traduït en solucions aplicades a les xarxes de metro i autobusos, com mostra el gràfic adjunt.

El Pla Director d'Accessibilitat Universal de TMB, els deu projectes clau

D'aquesta col·laboració n'han sortit estudis i dictàmens sobre els encaminaments per a invidents al metro, l'ajust entre trens i andanes, la compatibilitat de cadires de rodes i passadissos rodants, l'embarcament de cadires de rodes als autobusos, l'accessibilitat de les parades i les condicions d'accessibilitat del Telefèric i el Funicular, entre d'altres. L'Observatori donarà continuïtat i solidesa a aquesta tasca, perquè se n'aprofitin el màxim nombre d'operadors i de municipis, i mantindrà el paper de TMB com a principal banc de proves.

Pel vicepresident de la Diputació de Barcelona, Josep Llobet, "amb la creació de l'Observatori es comptarà amb una eina important per aprofundir en les bones pràctiques que han de beneficiar tota la ciutadania". Llobet va recordar que "Barcelona és capdavantera en accessibilitat, i que la Diputació de Barcelona treballa per traslladar les millores en aquesta matèria a altres indrets de la província, de més baixa densitat que l'Àrea Metropolitana".

Barcelona, un model per a Europa

El nivell d'accessibilitat de la ciutat de Barcelona i dels seus transports és vist com a modèlic a la resta d'Europa i el conveni té com a finalitat continuar treballant per la millora constant en aquesta matèria. El vicepresident de Transport i Mobilitat de l'AMB, Antoni Poveda, va ressaltar l'esforç inversor de les administracions, xifrat en 400 milions d'euros, per portar a la pràctica el que marca la legislació catalana del 2001. "Aquest conveni ens obliga a avançar encara més, perquè les coses sempre són millorables", va apuntar, i va afegir que l'Observatori servirà "per posar en valor tota una experiència acumulada, que moltes vegades no hem estat capaços d'explicar".

Les millores en accessibilitat repercuteixen directament sobre els públics més vulnerables, i aporten més seguretat i usabilitat a la resta de la ciutadania 

Per la seva banda, el vicepresident executiu de TMB, Dídac Pestaña, va destacar com a senyal d'identitat de l'empresa "la voluntat d'oferir un servei públic de qualitat", motiu pel qual "ha estat sensible a la necessitat de l'eliminació de barreres, per fer possible la igualtat d'oportunitats que suposa la plena accessibilitat universal als transports". Un compromís amb la societat que des del 2010 està explicitat en el Pla Director d'Accessibilitat Universal i que ha obtingut el reconeixement de les entitats del sector.

En vint anys s'ha completat una bona part de la supressió de barreres físiques al transport públic, a més de millores de detall, tant en el material mòbil com en les infraestructures fixes i els sistemes d'informació, pensades per a diferents tipus de persones amb restriccions de mobilitat o d'interacció amb l'entorn. Actualment el 100% del servei d'autobús a l'àrea metropolitana operat per TMB i per altres empreses en gestió indirecta és accessible a persones amb mobilitat reduïda (PMR). Igualment, el 83% de les estacions de metro compten amb ascensors i altres facilitats per a PMR.
TMB i la Diputació de BCN 10 anys de col•laboració en el foment de l'accessibilitat
Aquestes millores repercuteixen directament sobre els públics més vulnerables, aporten també més seguretat i usabilitat per a la resta de la ciutadania, i són fruit d'un esforç en inversió però també en coneixement, ja que estan emparades per estudis i treballs de millora contínua en favor d'aquests públics que mereixen una atenció especial.

Rampa retràctil per a cadires de rodes en un autobús / Pep Herrero
Rampa retràctil per a cadires de rodes en un autobús / Pep Herrero
Poveda, Llobet i Pestaña després de firmar el conveni / Ajuntament de St. Joan Despí
Poveda, Llobet i Pestaña després de firmar el conveni / Ajuntament de St. Joan Despí

Compartir:

Informació relacionada

Seccions
Institucions
TMB / AMB
Llocs
Servei
Conceptes
Anys

TMB a Flickr

Carrussel imatges TMB a Flickr

TMB al Twitter

Club joTMBé

JOTMBE