Dilluns, 9 de desembre de 2019

Una tesi relaciona metro i societat a la Barcelona contemporània

 

Densitat d'equipaments per àrea de les estacions del sistema ferroviari previst per després del 2020 / Enrique Viana Suberviola

Una tesi relaciona metro i societat a la Barcelona contemporània

El nostre sistema ferroviari està entrant en la maduresa: ha transformat la seva estructura arborescent en una veritable xarxa, una malla amb interconnexions múltiples i amb un centre ampli que abasta pràcticament tot el continu urbà.

Oriol Pàmies / 11.03.15 - 09:22h

El metro és la infraestructura urbana de més cost i de més repercussió sobre el territori: pot transformar el teixit urbà a mitjà i llarg termini, i configura i reflecteix la història, el creixement, l'evolució i les circumstàncies del sistema urbà sota el qual s'assenta. És el que constata Enrique Viana Suberviola en la seva tesi doctoral "Ferro-carrils a Barcelona. Mobilitat i accessibilitat i el seu impacte sobre les transformacions socials i espacials de la ciutat", realitzada amb la col·laboració de TMB.

La tesi, documentada amb més de 400 mapes i gràfics, va ser presentada al desembre a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. Viana (Estella, 1982) hi sosté que la relació entre desenvolupament urbà i desenvolupament de la xarxa ferroviària metropolitana és paral·lela i que conforma un complex trencaclosques on es defineixen els centres neuràlgics i les perifèries urbanes, els focus de gran dinamisme espacial, econòmic i social i les àrees relegades a l'aïllament.

De l'arbre a la malla

En aquest sentit, s'adverteix clarament l'evolució que ha tingut el sistema ferroviari de l'àrea de Barcelona —és a dir, metro, tramvies i trens— i la seva imbricació amb el creixement urbà de la ciutat. "El sistema ferroviari barceloní, en la seva etapa de maduresa, ha transformat la seva estructura arborescent en una xarxa pròpiament dita, una malla amb interconnexions múltiples i amb un centre ampli que abasta pràcticament tot el continu urbà", assegura.

D'una xarxa primigènia en forma de creu (Gran Metro i Transversal), el sistema de metro ha derivat en una malla amb un centre situat entre Sants-Estació i Sagrada Família i entre Diagonal i Paral·lel, el nucli del qual se situaria entre Catalunya i Passeig de Gràcia. La resta formava una àmplia perifèria ramificada.

Interconnexió i transversalitat

L'esquema s'ha mantingut pràcticament fins a l'actualitat, quan el projecte de línia 9/10 es disposa a conformar un nou traçat perimetral al voltant de la xarxa, "travessant-lo i connectant-lo profusament, creant un sistema complex on es podrà accedir a molts punts del territori per diferents trajectes". "Més interconnexió i transversalitat faran que pràcticament tot Barcelona tingui els mateixos valors d'isoaccesibilitat [nivell d'accessibilitat d'un punt respecte a la resta de punts d'un sistema]", pronostica Viana.

La tesi també indaga en la relació entre ferrocarril i distribució d'equipaments. Fins ara la tendència ha estat situar-los en zones amb la màxima accessibilitat, és a dir, en les àrees que més cobertura de transport massiu tenen. Al seu torn, les noves infraestructures ferroviàries s'han planificat tenint en compte la ubicació de pols d'activitat perifèrics amb accessos insuficients, com l'aeroport, la ciutat judicial o els campus universitaris.

"La definitiva expansió dels sistemes ferroviaris a Barcelona és un signe de maduresa d'una ciutat que, després d'un període d'expansió, ha iniciat la consolidació i recuperació d'algunes de les seves àrees urbanes més degradades", conclou Viana, que subratlla l'aposta pel transport col·lectiu com una demostració de la voluntat de reduir les conseqüències negatives de l'ús excessiu del transport individual per als desplaçaments urbans.

Compartir:

Informació relacionada

Seccions
Institucions
TMB
Servei
L9 / L10 / Metro
Anys

TMB a Flickr

Carrussel imatges TMB a Flickr

TMB al Twitter

Club joTMBé

JOTMBE