Dilluns, 21 d'octubre de 2019

L9, cinc anys del transport subterrani més avantguardista

 

Un usuari fa una fotografia des de la part frontal d'un tren a la línia 9 de metro / Pep Herrero

L9, cinc anys del transport subterrani més avantguardista

L'experiència d'operar durant cinc anys el primer metro automàtic sense conductor de l'Estat espanyol deixa un saldo favorable per als ciutadans i per als treballadors. S'hi han fet més de 67 milions de viatges.

Oriol Pàmies - Ramon Malla, director de Línies Automàtiques / 12.12.14 - 08:20h

El 13 de desembre del 2009 es posava en servei el primer tram de la línia 9 de metro, entre Can Zam i Can Peixauet, a Santa Coloma de Gramenet, que en poc temps es va ampliar amb la branca de Badalona (L10) i la connexió a La Sagrera. Començava a fer-se realitat un projecte que, per les seves dimensions (48 quilòmetres, 52 estacions), ha estat durant molt de temps un dels més ambiciosos al món en transport urbà.

Tot i que el projecte de la L9/10 continua en curs (fa poc que han començat les proves al ramal del Prat i l'aeroport, que s'obrirà el 2016), els cinc anys transcorreguts ressalten el caràcter de referent d'aquest metro, per les solucions innovadores i els beneficis que ha aportat.

Tecnologia punta

En tecnologia, la L9 va ser pionera a aplicar el sistema de control de trens sense conductor CBTC de transmissió via ràdio, que és la tendència al món. Els trens 9000 incorporen totes les funcionalitats pròpies d’un tren automàtic, amb els sistemes crítics redundants, més possibilitats de comunicació amb el viatger, així com transmissió d'imatges en viu. Pel que fa a la seguretat, han estat els primers d'Europa amb porta frontal d'evacuació (tendència que ara és seguida arreu). La tecnologia també ha fet possible que la majoria dels dispositius crítics de la L9/10 puguin ser monitorats a distància, tant els dels trens com els de les estacions i els túnels.

Potser el progrés més visible per als usuaris, i el més apreciat, ha estat la implantació d'una separació física entre les andanes i la zona de vies mitjançant portes automàtiques sincronitzades amb les portes dels trens. Es tracta d'un element necessari per a la circulació de trens sense conductor, que afegeix confort ambiental i seguretat als viatgers.

La innovació s'ha aplicat també al model organitzatiu de Metro. Així, els llocs de treball s'han enriquit amb noves competències i activitats en uns perfils que accentuen els coneixements tècnics però sense perdre la capacitat operativa ni l'orientació al client. Aquest tipus de perfil és semblant a l'adoptat en altres línies automàtiques al món.

Índexs de satisfacció més alts

Els grans beneficiats han estat els ciutadans, que tenen a la seva disposició un metro amb més qualitat i indicadors de funcionament superiors als de les línies convencionals, gràcies al disseny específic de les línies automàtiques. Per això des del primer moment l'acollida ha estat molt favorable. Ràpidament s'han integrat com a normals la inexistència de cabina de conducció ─un espai que ocupen amb naturalitat els viatgers encuriosits─ i les peculiaritats de la infraestructura, amb túnels de dos nivells i estacions tipus pou, i s'han valorat les prestacions i la qualitat arquitectònica. Els índexs de satisfacció així ho demostren: ISC de 78,8 i satisfacció global de 8,09, per sobre de la mitjana de 71,1 i 7,52 per al conjunt de la xarxa (dades del 2013).

Pel que fa a la demanda, és de 50.000 viatges els dies feiners, que TMB estima satisfactòria tenint en compte la situació socioeconòmica viscuda en els últims cinc anys. Des del primer dia (2009-2014), els 11,1 quilòmetres de vies i 12 estacions de la L9/10 hauran servit per a 67 milions de viatges.

Posicionament internacional

El metro de Barcelona està ben posicionat a nivell internacional, i les línies automàtiques hi han contribuït darrerament de manera decisiva. Són nombroses les delegacions d'altres metros que visiten la L9/10, i també la L11, que es va automatitzar posteriorment. TMB presideix l'Observatori de Metros Automàtics, organisme permanent de l'Associació Internacional de Transport Públic (UITP), que fa anàlisis i prediccions d'evolució i tendències dels metros automàtics al món; les seves publicacions són un referent en el sector.

El coneixement dels professionals de TMB en l'àmbit de línies automàtiques (atès que encara hi ha poques referències en el món, en especial d'empresa amb experiència d'operar línies  convencionals i automàtiques) és apreciat, i ha permès que TMB pugui desenvolupar tasques d'assessorament en ciutats de primera magnitud de Rússia, Turquia i Xile.

Passatgers arribant a l'estació de La Sagrera de les línies 9 i 10 / Pep Herrero
Passatgers arribant a l'estació de La Sagrera de les línies 9 i 10 / Pep Herrero
L'estació de Can Zam, inaugurada el 13 de desembre del 2009 / Pep Herrero
L'estació de Can Zam, inaugurada el 13 de desembre del 2009 / Pep Herrero

Compartir:

Informació relacionada

Seccions
Institucions
TMB
Servei
L9 / L10 / L11
Anys

TMB a Flickr

Carrussel imatges TMB a Flickr

TMB al Twitter

Club joTMBé

JOTMBE