Dimarts, 16 de juliol de 2019

El primer tramvia de Barcelona, de cavalls

 

Personal de tallers, quadres i conductors de la primera línia de tramvies / Arxiu TMB

El primer tramvia de Barcelona, de cavalls

Fa 140 anys s’inaugurava la primera línia de tramvia a Barcelona, amb trajecte des de les Drassanes fins a Gràcia. Des del 1864 s’havien presentat diversos projectes, però el primer tramvia no entraria en servei fins al 27 de juny del 1872.

Gustau Lamadrid / 25.06.12 - 11:13h

La premsa de l’època va saludar amb entusiasme l’aparició del primer tramvia barceloní, de dos pisos i arrossegat per cavalls, que unia Barcelona amb l’aleshores vila independent de Gràcia. El seu recorregut partia de les Drassanes, pujava per la Rambla, el passeig de Gràcia i el carrer Gran o Major de Gràcia fins arribar als Josepets, a l’actual plaça Lesseps, on tenia la terminal.

Els promotors d’aquest tramvia van ser Aleix Soujol, impulsor i adjudicatari de les primeres línies de la ciutat, i Eduard Biada, parent de Miquel Biada, constructor del primer ferrocarril de l’estat espanyol, el Barcelona - Mataró, tot i que un cop aconseguida la concessió van traspassar-ne l’explotació a la companyia anglesa Barcelona Tramways Company Limited. La Barcelona Tramways no va tardar a construir una variant d’aquesta línia entre les Drassanes i la Barceloneta, amb parada al pla de Palau, amb la qual cosa va aconseguir una línia marítima de gran trànsit de passatgers i mercaderies.

Tramvia de cavalls amb imperial

Deu vehicles amb imperial, importats de la Gran Bretanya i construïts per l’empresa Geo Starbruck & Co, donaven servei al primer tramvia. Disposaven de 36 seients, dels quals 18 estaven situats a la part inferior coberta del vehicle i 18 més a la superior (anomenada imperial), a la qual s’accedia per una escaleta semicircular de ferro. En aquella època, la utilització d’aquesta escala estava prohibida a les dones.

La tracció dels cotxes s’efectuava a través de tres o quatre cavalls per a les pujades (amb rècules en cas que fos necessari). Per frenar, els cotxers accionaven un fre de manubri, i per accelerar, el fuet i algunes exclamacions no exemptes de renecs. Del 1903 al 1905 es van reconstruir amb tracció elèctrica.

Competència entre òmnibus i tramvies

El tramvia de tracció animal o a sang era un carruatge que ja tenia el camí marcat mitjançant els rails instal·lats a terra, amb la qual cosa es guanyava en comoditat i es disminuïa la càrrega que havien de suportar els cavalls i mules que tiraven del vehicle. No obstant, els primers tramvies tenien una dura competència amb els òmnibus i les tartanes tradicionals, ja que aquests últims tenien unes tarifes més econòmiques, menys de la meitat pel mateix trajecte que les del tramvia. Aquesta diferència de preu va ser la raó per la qual el tramvia era utilitzat preferentment per la burgesia.

La competència es traslladava també al carrer en forma de violentes discussions entre els cotxers. Un dels motius més habituals era l’aprofitament que feien alguns carruatges dels rails exclusius dels tramvies quan els trajectes coincidien, alleugerint així la càrrega de les bèsties i provocant la immediata protesta dels  tramviaires. Un altre motiu de conflicte era la col·locació de pedres sobre les vies per on havien de passar els tramvies, fet que havia provocat fins i tot algun descarrilament, i que va finalitzar amb la publicació d’un edicte de l’alcalde de Barcelona amenaçant amb dures sancions els qui fessin aquest tipus d’accions.

Tramvia de cavalls amb imperial de l'any 1872 / Arxiu TMB
Tramvia de cavalls amb imperial de l'any 1872 / Arxiu TMB

Compartir:

Informació relacionada

Seccions
Institucions
TMB
Servei
Conceptes
Anys

TMB a Flickr

Carrussel imatges TMB a Flickr

TMB al Twitter

Club joTMBé

JOTMBE