Dimecres, 20 de novembre de 2019

Xavier Trias, alcalde de Barcelona

 

Xavier Trias exerceix com a alcalde de Barcelona des del juliol del 2011

Xavier Trias, alcalde de Barcelona

RUMB A LA RECUPERACIÓ "El desenvolupament d’una economia de la innovació urbana al voltant del concepte de “ciutat intel·ligent” és una aposta de futur" NOVA XARXA DE BUS "Valoro molt positivament el suport que ha rebut entre els agents cívics i socials" 

Oriol Pàmies / 11.06.12 - 11:29h

Llicenciat en medicina i cirurgia, Xavier Trias i Vidal de Llobatera (Barcelona, 1946) fa 30 anys que es dedica a l’activitat política i institucional, primer com a dirigent del sistema públic de salut, més tard com a conseller de Sanitat i de Presidència de la Generalitat. Ha estat diputat al Parlament i president del grup de CiU al Congrés dels Diputats. Des del 2003 és regidor de l’Ajuntament de Barcelona, i des del juliol del 2011, alcalde i president de l’Àrea Metropolitana. Es declara un enamorat de la ciutat de Barcelona.

"Barcelona ha consolidat un model de transport públic que és de referència al món" 

—Fa gairebé un any que va accedir al càrrec dalcalde de Barcelona. Com es veu la ciutat des del despatx principal de la Casa Gran?

—Amb el mateix sentit de responsabilitat que abans. No hi ha dubte que ser alcalde d’aquesta ciutat és un gran honor i un privilegi personal, però també exigeix el millor d’un mateix. És un càrrec que requereix rigor personal, molta humilitat i també un gran esperit de servei. Sobretot en moments de tanta dificultat com els actuals, amb una greu crisi econòmica i social. 

—Va arribar anunciant un “canvi tranquil” respecte de mandats anteriors. Ja es pot percebre aquest canvi?

—Vaig prometre un canvi, tant en el fons com en les formes. Un canvi tranquil, que ja estem fent. Un canvi que s’havia de traduir en uns objectius de ciutat ambiciosos, però també que impliqués una nova manera de fer per retornar la solvència i la credibilitat a l’Ajuntament de Barcelona. Això vol dir que la ciutat funcioni, aprofitar millor els recursos i establir uns criteris d’excel·lència en la prestació de serveis municipals. Per això vam fer baixar la policia al metro, vam millorar el pla de neteja per optimitzar la recollida de residus i també estem impulsant un nou pla d’enllumenat per tenir més cura dels vianants i millorar la imatge nocturna de la ciutat. 

Al mateix temps que vam començar a introduir tots aquests canvis, també ens vam estrènyer el cinturó. Hem posat ordre als números, hem pressupostat amb prudència i hem dissenyat un Pla d’Inversions sense que suposi cap endeutament afegit. 

Barcelona ha fet els deures i, per això, ara mateix som un dels pocs municipis que pot arribar enguany a fer dèficit zero, que estalvia diners, que pot fer inversions i que, a més, ha aconseguit incrementar les partides pressupostàries destinades a serveis socials. 

—Es presentava com lalcalde de les persones que estaria a prop de la gent. Ara que la crisi ha tocat de ple Espanya, Catalunya i Barcelona, què pot fer des de lAjuntament  pels afectats?

—Des de l’Ajuntament estem treballant per impulsar les bases d’un nou model productiu de futur més eficient i sostenible, basat en la cultura, la creativitat, el coneixement i la innovació. Al mateix temps, estem al costat de les persones, treballant per millorar el seu benestar i la seva qualitat de vida.  

De fet, hem aconseguit aprovar uns pressupostos assenyats que, si bé són austers perquè la situació present així ens ho demana, han permès incrementar les dotacions a partides socials en un 8%, i fins i tot en un 70% en el cas dels menjadors socials. 

També hem fet l’esforç econòmic més important que mai ha dut a terme l’Ajuntament perquè les beques menjador arribin a tothom que ho necessita, fet que ens ha permès cobrir tota la demanda. A més, la política social d’habitatge continua activa i a bon ritme, i hem doblat els recursos destinats a situacions d’emergència social. Els serveis de teleassistència també s’han incrementat, així com els d’atenció a domicili. 

—Es donen les condicions perquè Barcelona exerceixi com a locomotora per a la sortida de la crisi?

—Sense cap mena de dubte. Barcelona té uns actius únics i un potencial de futur molt important. Per exemple, partim d’una economia molt diversificada en què els sectors més tradicionals, com els serveis o el turisme, conviuen amb els més avançats, com les noves tecnologies. Sense anar més lluny, el sector del turisme ha batut aquest any rècords importants, tant a nivell de nombre de visitants, com de pernoctacions i de creueristes. 

A tot això, a més, cal sumar-hi una marca de ciutat que té un gran prestigi internacional, un talent humà increïble, un afany emprenedor més que destacable i la presència d’universitats i centres de negocis i d’investigació de renom internacional.  

El meu objectiu és potenciar aquests actius i, al mateix temps, fer una aposta pels sectors estratègics de futur, com les noves tecnologies mòbils, el sector agroalimentari, la biomedicina o les indústries culturals. En aquest sentit, per exemple, que haguem estat escollits com a Capital Mundial del Mòbil fins al 2018 és una gran oportunitat per desenvolupar negocis, atreure talent i sobretot inversions internacionals. 

—Una prioritat del seu programa era la innovació, sovint parla del concepte "smart city". Com s’avança en aquest sentit?

De la mateixa manera que milions de persones disposem ja de telèfons mòbils intel·ligents, en el futur habitarem cases, barris i, fins i tot, ciutats intel·ligents. Per tant, el desenvolupament d’una economia de la innovació urbana al voltant del concepte de “ciutat intel·ligent” és una aposta de futur que beneficiarà la qualitat de vida de les persones i també tindrà un impacte econòmic més que positiu. 

A Barcelona estem liderant una estratègia ambiciosa en aquest camp. Per exemple, ens hem fixat com a objectiu que en els propers tres anys hi hagi 3 milions de mòbils adaptats per poder fer pagaments, des del transport públic fins a la compra als mercats municipals. També serem la primera ciutat de tot l’Estat espanyol que tindrà fibra òptica a totes les llars. A més, ens hem consolidat com la ciutat de referència a Europa quant a la implantació del vehicle elèctric. Fa poques setmanes, per exemple, Nissan anunciava la fabricació del seu segon vehicle completament elèctric, la furgoneta NV200, a la Zona Franca. 

Tot això representa el futur. Ara bé, haig de dir que aquest model s’assenta necessàriament en la col·laboració público-privada. És necessari que unim forces. L’Ajuntament, per exemple, ja ha signat acords de col·laboració amb importants empreses multinacionals per tal que instal·lin a la nostra ciutat centres per desenvolupar noves aplicacions tecnològiques. Tot això constituirà el nucli del que anomenem Smart City Campus al 22@, on institucions públiques, centres d’investigació i empreses treballaran conjuntament per avançar en la configuració de les “smart cities” del futur.

"El transport públic metropolità de Barcelona és essencial i per tant necessita un sistema de finançament adequat als serveis que presta" 

—Fa pocs dies presentava en públic una clara innovació en transport públic, la nova xarxa de bus. Després d'anys destudis i propostes, ha arribat el moment de fer-la realitat?

—Sense cap mena de dubte. Tenim una xarxa de bus que calia actualitzar per adaptar-la millor a la ciutat i, sobretot, a les necessitats de les persones. Perquè, si bé hi ha un gran nombre de línies, la cobertura del territori és molt desigual i molts recorreguts no estan optimitzats. El nostre objectiu és que Barcelona tingui una xarxa d’autobús a l’alçada de les millors xarxes del món i, sobretot, fer més fàcil i més còmoda la mobilitat de la ciutat. 

—Quins beneficis espera que obtinguin els ciutadans amb la reconversió de la xarxa de bus?

—Primer, més comoditat. La nova xarxa serà més fàcil d’utilitzar i es caracteritzarà per la seva senzillesa perquè seguirà un esquema de línies que farà que els itineraris siguin més directes. I, segon, guanyarem temps. La freqüència de pas s’augmentarà, així com la velocitat comercial dels autobusos. A més, la nova organització permetrà que les persones puguin desplaçar-se en bus a qualsevol punt de la ciutat fent, si s’escau, un únic transbordament. 

—Com valora les reaccions que ha tingut la proposta, per part de partits i entitats?

—Molt positives. Tots els partits polítics hem expressat la importància de dur a terme aquesta iniciativa, perquè tots entenem que és positiva i necessària per Barcelona. És una iniciativa que des de feia molts anys s’esperava i ara l’hem fet realitat. 

Però, més enllà de la unanimitat dels partits polítics, també valoro molt positivament l’acollida que ha rebut aquesta nova xarxa d’autobús entre els agents cívics i socials de la ciutat. Moltes associacions i entitats vinculades amb la promoció del transport públic han expressat el seu suport. 

—Una condició de la reforma dels autobusos és que es farà amb els recursos existents. El conjunt del transport públic no necessita un finançament millor?

—Sens dubte. No em cansaré de dir-ho: el transport públic metropolità de Barcelona és essencial i per tant necessita un sistema de finançament adequat als serveis que presta. 

L’Ajuntament de Barcelona ha fet un esforç molt important enguany i ha aportat un 10% més a l’Autoritat del Transport Metropolità. De fet, hem estat l’única administració que ha incrementat la seva aportació. Aquest esforç, però, ha d’anar acompanyat de les aportacions de les altres administracions, en especial de l’Administració General de l’Estat. Malauradament, l’aportació de l’Estat ha disminuït de manera important en els darrers dos anys, en un 50%, gairebé 100 milions. Hem d’avançar en la negociació d’un nou contracte-programa que faci que l’Estat col·labori amb la Generalitat, l’Ajuntament i l’Àrea Metropolitana. Només així podrem garantir la sostenibilitat futura del nostre sistema de transport públic.

 

Al volant d’un turisme elèctric de Nissan, el setembre passat / Ajuntament de Barcelona
Al volant d’un turisme elèctric de Nissan, el setembre passat / Ajuntament de Barcelona
L’alcalde en el plenari, al costat de Joaquim Forn / Ajuntament de Barcelona
L’alcalde en el plenari, al costat de Joaquim Forn / Ajuntament de Barcelona

Compartir:

Informació relacionada

Seccions
Institucions
Llocs
Conceptes
Anys

TMB a Flickr

Carrussel imatges TMB a Flickr

TMB al Twitter

Club joTMBé

JOTMBE