Divendres, 19 d'octubre de 2018

El metro, una galeria d’art de més de cent quilòmetres (i II)

 

A Badalona Pompeu Fabra l’artista Jordi Pablo recorda als viatgers el passat romà de la ciutat. També es mostren les imatges dels dimonis que s’han anat cremant a les Festes de Maig / Pep Herrero

El metro, una galeria d’art de més de cent quilòmetres (i II)

En els últims anys, són molts els artistes que han tingut l’ocasió de treballar en un context especial, dins el metro, un lloc de moviment i d’intercanvi. Aquesta oportunitat ha anat lligada a un nou creixement de la xarxa suburbana.

Marta Franco - Oriol Pàmies / 12.08.13 - 12:14h

Com vèiem en la primera part del reportatge “El metro, una galeria d’art de més de cent quilòmetres”, cada època ha deixat la seva empremta artística als espais subterranis. Però és sobretot en les últimes dues dècades quan s’han multiplicat les intervencions artístiques a les infraestructures, arran del compromís de les administracions amb el foment de la cultura, que en el nostre àmbit ha fet efectiu la Generalitat de Catalunya.

Ha estat doncs el Govern, a través del departament que aleshores sanomenava de Política Territorial, qui ha promogut la participació d’artistes en les obres públiques des de linici, amb l’objectiu de dotar les noves infraestructures de personalitat, per impregnar els nous espais amb el llegat social i cultural del seu entorn i la seva singularitat, més enllà de criteris purament estètics.

Els fruits són visibles en el principal projecte dinfraestructura de mobilitat daquest període, lextensió de la xarxa de metro, i en especial la construcció de la línia 9/10.

Finestres artificials a la línia 9

Al ramal de la L9 a Santa Coloma de Gramenet, obert el 2009, les intervencions artístiques han anat a càrrec de Montserrat Soto (Barcelona, 1961) i recorden al viatger que es troba sota terra, com si es tractés d’una finestra, mitjançant fotografies de les obres en marxa. Les imatges transmeten als passatgers un món artificial amb espais que ofereixen una realitat paral·lela a través de fotografies de lavenç de la línia en altres localitzacions, com ara Badalona o el Prat de Llobregat.

A l’estació de La Sagrera, Pere Bellès (Terrassa, 1965) va escollir el mural per mostrar el llegat social i cultural a través de l’art. La seva obra està composta per formes geomètriques que recorden les illes de cases que han modificat l’entorn més proper a l’estació.

Pel que fa a Onze de Setembre, els escenògrafs Àlex Ollé (Barcelona, 1960) i Alfons Flores han concebut una obra artística associada íntimament al projecte arquitectònic, un mural amb diferents intensitats de fronts de llum per plasmar colors que evoquin diferents estats d’ànim. Aquests artistes també s’han encarregat de les intervencions a l’estació contigua de Bon Pastor.

A Llefià, les intervencions artístiques s’han instal·lat a les portes d’andana amb un recull d’imatges i símbols del barri. Un projecte amb molts actors, com ara Ramon Parramon (Vic, 1963), amb la col·laboració daltres artistes, així com també diverses associacions de veïns de l’entorn de l’estació.

Un metro lleuger on es respira art 

És significatiu el procés seguit a la línia 11, que des del 2003 enllaça els barris de Trinitat Nova, Torre Baró, Vallbona, Ciutat Meridiana i Can Cuiàs. Com explica l’especialista en història de l’art Carme Grandas a “Artistes i tecnologia a l’art públic”,  per a totes les estacions es va pensar en una decoració específica i es va organitzar un sistema de selecció i gestió integrat, amb presència dexperts i de representants dels veïns.

Lobra del grup Turisme Tàctic va ser l’escollida pels veïns entre les propostes dels diferents artistes que van concórrer al concurs per decorar l’estació de Can Cuiàs, al terme de Montcada i Reixac. Al passadís que condueix al polígon Santa Elvira es van instal•lar un seguit de plafons de ceràmica que fan un recorregut per la història de la zona des del període neolític fins a l’actualitat, amb les diferents transformacions que s’hi han anat produint.

L’escultora Eugènia Balcells (Barcelona, 1942) va decorar l’estació de Ciutat Meridiana amb una semicircumferència de dotze metres al voltant de la porta dels ascensors d’entrada i sortida a l’estació, amb dues grans vitrines que transparenten un jardí botànic amb la vegetació de la serra de Collserola. En la zona més propera al passadís hi ha canyes i arbustos propis de zones de riera. La tria va ser feta amb l’assessorament de Xavi Romera, enginyer agrícola del barri.

A l’estació Torre Baró / Vallbona es pot trobar “Territori / Participació”, de Ramon Parramon i Núria Parés. Es tracta d’un conjunt de fotomuntatges amb imatges sobre els orígens d’autoconstrucció del barri i les seves activitats quotidianes, fetes per gent del mateix barri, acompanyades de frases sobre les coses que els preocupen.

Amb “Escrit a laigua”, a l’estació Casa de lAigua, la fotògrafa Gemma Nogueroles (Barcelona, 1958) vol transmetre la importància de laigua en la història del barri. Es tracta d’una reproducció d’una fotografia original del pont de tres ulls sobre el torrent de la Trinitat i vuit hologrames distribuïts pel terra de l’andana del corrent d’aigua del riu Ter. Un plafó situat al costat de l’entrada amb el poema “Tanca d’aigua”, de Carles Hac Mor (Lleida, 1940) i Ester Xargay (Sant Feliu de Guíxols, 1960), completa la decoració.

Creació integrada en el context dels barris

El 2003 també es va inaugurar l’estació de la línia 4 El Maresme / Fòrum amb una obra de l’artista Enric Maurí (Cardedeu, 1957) situada en el marc del Fòrum de les Cultures 2004. Es pot veure el retrat digitalitzat de persones de diferents nacionalitats que representen conceptes com el mestissatge i el diàleg intercultural.

Al capítol “L3: Art al Metro. Perllongació de la línia 3: Mundet-Canyelles”, de la col•lecció d’Art Públic de l’Ajuntament de Barcelona, també es fa esment a les obres d’art que van anar lligades a la prolongació de la línia 3 del 2001 fins als barris de Mundet i Canyelles, que a l’octubre del 2008 s’estendria fins a Roquetes i Trinitat Nova. Són obres que promouen la participació ciutadana i mostren l’herència col•lectiva que ha anat configurant al llarg dels anys la identitat d’aquests barris.

Igualment, Carme Grandas explica com, a lestació de Mundet, lartista Llúcia Mundet va proposar a la Generalitat que li encarreguessin una obra per mantenir a la memòria el cognom i el llegat de lindià Artur Mundet.

Pel que fa a Valldaura, es va convocar un concurs al qual es van presentar 29 projectes diferents que va avaluar un jurat format per 11 persones, de les quals dues eren membres de l'Associació de Veïns de Canyelles. Dues dones, Francesca Llopis i Begoña Egurbide, van ser les guanyadores. El seu conjunt artístic s’anomena "Via Làctia" i està format per holografies el•líptiques amb animals i figures.

A la següent estació, a Canyelles, el mateix jurat va decidir acceptar la proposta de Benet Rosell (Lleida, 1937), “Tir al món amb mar de fons”, que consisteix en dotze mapes que simulen dotze dianes per tirar sobre el món: dues Amèriques, dues Àfriques, dues Oceanies i dos mapes que inclouen Europa, Àsia i els Pols. 

Artistes de primer rengle

Tres artistes de reconegut prestigi van intervenir en l’arquitectura interior de les estacions de Roquetes i Trinitat Nova, la segona extensió de la línia, del 2008. L’artista Salvador Juanpere (Reus, 1953) va ser l’escollit per vestir l’estació de Roquetes a través de l’obra anomenada “Viatge global, viatge local, viatge personal”, un gran mural compost per plafons inserits a la paret del gran cilindre de 24 metres de diàmetre del vestíbul més proper a la banda muntanya de l’estació. Cada plafó recull impressions individuals, aportades pels veïns en un gran procés participatiu, sobre els esdeveniments més importants que els han marcat durant els últims 55 anys d’història.  

Per la seva banda, l’estació de Trinitat Nova compta amb dues obres dels artistes Enric Maurí i Antonio Ortega (Sant Celoni, 1968). La primera, anomenada  “Metamemòria”, vol mostrar el compromís ciutadà en la lluita pel progrés del barri a través de la metàfora d’una florida de roselles. La segona, "Voluntat i perseverança", repassa l’empremta que han deixat les reivindicacions veïnals a partir de la metàfora d’una esquitxada: una de les parets de l’estació, de vidre retroil·luminat, mostra taques negres irregulars que es converteixen en siluetes d’edificis, objectes i elements que formen part de la identitat del barri.

D’altra banda, amb motiu de la prolongació de la L5 d’Horta a Vall d’Hebron del juliol del 2010, les estacions d’El Carmel, El Coll / La Teixonera i Vall d’Hebron es van vestir amb una intervenció de l’artista Antoni Abad (Lleida, 1956), una cinta mètrica al marge de les escales mecàniques que titula “Mesures urgents” i que permet  llegir diversos missatges que insten a portar a terme diferents accions.

I no ens oblidem de la línia 2! Fa tres anys es va posar en servei l'estació de Badalona Pompeu Fabra, situada al rovell de lou d’aquesta ciutat i en la qual queden reflectides les troballes fetes durant l'excavació gràcies a l’obra de l’artista Jordi Pablo (Barcelona, 1950), que projecta els punts de trobada de les restes arqueològiques al sostre de l'estació, simulant un cel ple d'estels. 

Tots aquests exemples d’art al metro han anat de la mà del procés constructiu de la xarxa i, per tant, formen part de la història del nostre suburbà i la dels seus usuaris i veïns en contacte directe amb la realitat del carrer.

Intervencions artístiques de Montserrat Soto al ramal de la L9 de Santa Coloma de Gramenet / gencat.cat
Intervencions artístiques de Montserrat Soto al ramal de la L9 de Santa Coloma de Gramenet / gencat.cat
Part de l’obra "Viatge global, viatge local, viatge personal", de Salvador Juanpere a Roquetes (L3) / gencat.cat
Part de l’obra "Viatge global, viatge local, viatge personal", de Salvador Juanpere a Roquetes (L3) / gencat.cat
Portes d’andana de l’estació de metro de Llefià (L10) decorades amb una intervenció artística / Arxiu TMB
Portes d’andana de l’estació de metro de Llefià (L10) decorades amb una intervenció artística / Arxiu TMB
Mural "Voluntat i perseverança", d’Antonio Ortega, a l’estació de Trinitat Nova (L3) / gencat.cat
Mural "Voluntat i perseverança", d’Antonio Ortega, a l’estació de Trinitat Nova (L3) / gencat.cat

Compartir:

TMB a Flickr

Carrussel imatges TMB a Flickr

TMB al Twitter

Club joTMBé

JOTMBE