Dilluns, 16 de setembre de 2019

El metro més popular de la mà del pop-rock català

 

Usuaris en trànsit a l’estació del metro d’Universitat / Pep Herrero

El metro més popular de la mà del pop-rock català

El metro de Barcelona té un vincle especial amb la música, i no només arran del projecte dels músics del metro, sinó que serveix d’inspiració per a compositors que narren vivències suburbanes rere les lletres de les seves cançons. 

Marta Franco / 10.09.13 - 10:00h

Hi ha propostes recents que demostren que el metro barceloní és un ric recurs per trobar o inventar històries que es poden convertir en hits musicals. El tercer disc del quintet Splac, llançat a l’abril i que porta per títol "Passeig de Gràcia", n’és un bon exemple. 

En aquest single el grup fa referència a aquesta popular parada de metro on les línies 2 i 4 connecten amb la línia 3 mitjançant un enllaç subterrani de 252 metres de llarg. L’enamorat protagonista de la cançó està content de passar per aquest “túnel de l’amor” cada dia per creuar-se amb una noia que li fa sentir que “el seu dia a dia seria un conyàs si no fos per aquest impàs”. Amb Pep Sala encarregat de la producció junt amb els germans Joan i Pau Olivé ─fills de Dionis Olivé, membre de Melodrama, el grup de culte de l’escena barcelonina del anys 70 i 80─, els Splac han creat 12 noves i animades cançons que enganxen ràpidament.

Les estacions del metro rimades 

El mes de juny passat el grup Els Nens Eutròfics van presentar en societat el seu segon treball, “En helicòpter”, que inclou la cançó “Subterrània”, una enumeració rimada de les parades del metro de Barcelona a ritme de rock. Hi són totes excepte 5, un parany que va servir per a un sorteig difós a través del digital cultural Núvol.com en què els participants havien d’esbrinar quines estacions faltaven. La lletra d’aquesta cançó i de les altres que integren el disc ─menys la de “L’amor és un peix”─ és de Josep Pedrals, una de les veus principals d’aquesta formació musical de cinc integrants.

A aquests dos grups de pop-rock alternatiu català també hi podem sumar Els Amics de les Arts, que al tema “La merda se’ns menja”, integrat al disc “Bed&Breakfast” del 2009, relaten una història d’amor platònic que transcorre a la línia 4 de metro entre un noi i una noia que comparteixen part del seu trajecte mentre el jove imagina com seria confessar els seus sentiments i fugir plegats.  

Si és que, com cantava Joan Manuel Serrat a “La bella y el metro”, cançó inclosa dins l’àlbum de temes clàssics del cantautor “Serrat sinfónico”, el suburbà és ple d’històries d’uns desconeguts que “en el traqueteo del vagón hipnótico se inventan la suerte del prójimo”.

Portada del disc dels Splac amb un comboi de metro en segon terme / Splac
Portada del disc dels Splac amb un comboi de metro en segon terme / Splac
Caràtula del CD "En helicòpter" d’Els Nens Eutròfics / Web del grup
Caràtula del CD "En helicòpter" d’Els Nens Eutròfics / Web del grup

Compartir:

Informació relacionada

Seccions
Institucions
TMB
Servei
Conceptes
Anys

TMB a Flickr

Carrussel imatges TMB a Flickr

TMB al Twitter

Club joTMBé

JOTMBE