Dilluns, 20 de gener de 2020

Principi d‘acord institucional per al finançament del transport

 

Logos de l'ATM i TMB en un tren del metro / Pep Herrero

Principi d‘acord institucional per al finançament del transport

Generalitat, Ajuntament de Barcelona i AMB esbossen un gran acord per garantir a llarg termini el finançament del sistema de transport públic gestionat per l'ATM, reduir a zero el deute i confeccionar un pla d'estímul de la demanda.

Redacció / 17.02.14 - 15:45h

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila; l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el vicepresident de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Antonio Balmón, han mantingut avui una primera reunió de treball amb l'objectiu d'aconseguir un gran pacte metropolità pel transport públic. Aquest principi d'acord institucional, segons ha informat l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) en un comunicat, pretén garantir el finançament del transport públic col·lectiu a la regió de Barcelona, estimular-ne l'ús a través d’un nou model tarifari i sanejar el deute acumulat de 546 milions d'euros.

En la reunió també s'ha acordat la creació d'una taula social amb l'objectiu d'implicar en les propostes i polítiques de mobilitat que s'impulsin des de l'ATM les entitats i associacions de caire social. Paral·lelament, Generalitat, Ajuntament de Barcelona i AMB han sol·licitat formalment una reunió amb el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, per tractar el paper de l'Estat en el futur finançament del transport metropolità.

Les bases d'aquest gran pacte metropolità pel transport públic serien, segons ha avançat l'ATM:

  • Redacció d'un pla de sanejament del deute existent que recuperi l'equilibri entre els ingressos i costos del sistema.
  • Augment de les aportacions econòmiques de les administracions consorciades durant els propers tres anys i compromís d'increment a partir del 2017 en funció de la ponderació objectiva entre l'IPC general i l'IPC del transport per al sosteniment del sistema.
  • Els nous serveis que es posin en marxa en un futur hauran de preveure la seva sostenibilitat a partir de les noves aportacions al sistema que faci l'administració que els proposa. En aquest sentit, l'acord d'avui ja incorpora l'augment d'oferta que suposarà l'entrada en funcionament de la L9 i els perllongaments d'FGC a Terrassa i Sabadell.
  • Dissenyar noves mesures d'estalvi per als operadors públics amb el compromís de reduir l'endeutament del sistema a curt termini. Aquesta mesura inclou una clàusula social que garanteix que no hi haurà acomiadaments.
  • Confeccionar un pla d'estímul de la demanda que estableixi a partir del 2015 una millora del model tarifari, amb un sistema objectiu de preus, i amb la garantia que les aportacions dels usuaris via tarifes mai seran superiors al 50% del cost total del sistema. Aquest pla inclou avançar cap a una nova fórmula més equitativa del càlcul de les zones tarifàries i els títols. Aquestes actuacions ja formarien part del nou sistema tarifari de la T-Mobilitat que s'ha de començar a implantar de forma progressiva a partir del 2015.
  • Introduir criteris ambientals que penalitzin econòmicament el transport privat i que els ingressos reverteixin de forma finalista en el transport públic.
  • Manteniment de la tarifació social existent, que representa un 22% dels viatges.

Risc per al model

El sistema integrat de transport públic a la regió de Barcelona està en una situació econòmica difícil a causa del volum de l'endeutament al qual ha hagut de recórrer per tirar endavant la prestació del servei, fins al punt que les administracions consorciades a l'ATM avisen que hi risc per a la "continuïtat d'un model d'èxit". L'origen és una combinació de quatre causes: l'increment de costos derivat de l'extensió de les xarxes i la millora de l'oferta, la disminució de la demanda arran de la menor ocupació i el menor consum de la població, la utilització creixent dels títols socials altament bonificats (que s'ha disparat un 1.000% entre el 2008 i el 2013) i la "disminució important de l'aportació de l'administració general de l’Estat al sistema".

El conjunt del sistema va fer possibles l'any passat 900 milions de viatges a l'àmbit territorial de l'ATM, un 61,4% dels quals es van fer en les xarxes de TMB.

Compartir:

Informació relacionada

Seccions
Institucions
Llocs
Conceptes
Anys

TMB a Flickr

Carrussel imatges TMB a Flickr

TMB al Twitter

Club joTMBé

JOTMBE