Dimecres, 20 de novembre de 2019

Avenços en mobilitat segura, sostenible i eficient

 

Tren de la línia 2, una de les que han crescut en extensió en el període 2007-2011 / Pep Herrero

Avenços en mobilitat segura, sostenible i eficient

L'inici de l'elaboració del nou Pla de Mobilitat Urbana de l'Ajuntament de Barcelona, que ha de regir en el període 2013-2018, ha servit per constatar els notables progressos registrats en la mobilitat els últims cinc anys.

Redacció / 13.11.12 - 12:25h

La ciutat de Barcelona ha fet importants avenços en la línia de reduir la sinistralitat als carrers i l'impacte ambiental dels desplaçaments, democratitzar l'accés al transport i racionalitzar l'ús dels recursos aplicats en la mobilitat. Eren els principals objectius del Pla de Mobilitat Urbana 2006-2012, que s'ha donat per acabat en el moment d'engegar el procés del nou pla que ha de regir els pròxims sis anys, unes millores de les quals TMB és en part coresponsable.

Del balanç, presentat el 30 d'octubre passat a la sessió extraordinària del Pacte per la Mobilitat —espai de participació i de diàleg creat l’any 1998 per l’Ajuntament de Barcelona—, destaca el grau d'assoliment de l'objectiu de fer la mobilitat més equitativa, que es quantifica en un 74%. Dins d'aquest capítol, els aspectes que presenten millors resultats són els que es refereixen a la xarxa per a bicicletes disponible respecte de la xarxa viària total i per habitant, l’adaptació a persones amb mobilitat reduïda del parc mòbil del transport públic de superfície, la utilització de la bicicleta dins de la ciutat, el grau d'utilització del transport públic i la reducció del pes del vehicle privat, la localització d’aparcament, la cobertura del transport públic ferroviari i de superfície i el nombre de ciutadans que es beneficien de la integració tarifària.

Divuit quilòmetres més de metro

Pel que fa a l'extensió territorial del transport públic col·lectiu, el metro de TMB ha estat partícip d'aquest èxit, gràcies a la posada en servei de 18 quilòmetres de línies i 17 estacions, bona part de les quals als districtes de Nou Barris, Horta-Guinardó i Sant Andreu. Això ha fet que, entre el 2007 i el 2011, la xarxa de metro hagi superat els 100 quilòmetres de longitud i hagi passat de 123 a 140 estacions, el 83% de les quals accessibles.

L'extensió del metro ha impulsat l'augment de la demanda del conjunt del transport públic de la regió metropolitana, tot i que al final del període la recessió econòmica i l'atur han frenat i fins i tot invertit la tendència. Com que el context econòmic també incideix en l'ús del vehicle privat, el resultat és que s'han complert al 100% els objectius d'increment de la quota del transport públic en els desplaçaments dins del municipi de Barcelona i de connexió amb altres municipis.

Accessibilitat i respecte al medi

La contribució de l'autobús se centra principalment en l'accessibilitat i la reducció de l'impacte ambiental. Des del 2007 tots els vehicles de la flota de TMB en circulació estan dissenyats i equipats per ser accessibles a persones amb mobilitat reduïda. A partir d'aleshores, els esforços s’han centrat a aprofundir en l’actualització ambiental de la flota, implantar sistemes d’informació a l’usuari i preparar l’evolució futura de la xarxa amb criteris de màxima eficiència. De moment s'ha aconseguit que Barcelona tingui la flota de bus més verda d'Europa, gràcies a la incorporació de cotxes de gas natural comprimit i híbrids, i als programes de reconversió massiva dels cotxes dièsel.

Globalment, l'objectiu d'avançar cap a la mobilitat més sostenible es considera complert en un 60%, amb resultats satisfactoris en termes de consum energètic i emissions d'òxids de nitrogen i de sofre. Es constata en canvi la necessitat d’avançar en la reducció de soroll ambiental.

Els indicadors en seguretat viària pel que fa a accidents i víctimes de trànsit també han assolit uns bons nivells de compliment, del 72%, en relació a les previsions fetes l’any 2006. Els aspectes que han obtingut millors resultats han estat els que fan referència a la pacificació del trànsit, al nombre d’agents de policia per cada 10.000 habitants, els controls d’alcoholèmia, les denúncies per infraccions en moviment, la reducció del nombre d’accidents amb víctimes en relació als quilòmetres recorreguts i els morts en accidents de trànsit. També obtenen bons resultats les campanyes de prevenció, les accions d’educació i formació i les actuacions realitzades en els punts i trams de concentració d’accidents. El balanç constata la necessitat d’avançar en aspectes com els controls de velocitat i en la velocitat de circulació dels vehicles privats.

Més velocitat comercial

En el capítol d'eficiència, assolit globalment en un 70%, els indicadors amb nivells més alts de compliment dels objectius fixats són els referents a l’ocupació mitjana per vehicle, l’increment de les places d’aparcament de motos en relació als cotxes, la reducció del vehicle privat i l’augment de velocitat del transport públic respecte del vehicle privat. El document també determina la necessitat d’incrementar la velocitat comercial del transport públic urbà de superfície, un dels objectius que es volen assolir amb la implantació de la nova xarxa de bus.

Fet el balanç, Barcelona comença ara el procés d'elaboració del nou Pla de Mobilitat Urbana, que fixarà les mesures a adoptar per al període 2013-2018, a partir d'una línia mestra que és continuar incrementant l'espai destinat als vianants i reduir el pes del vehicle privat en els desplaçaments.

De fet, aquest pes ja ha disminuït el 8,4% entre el 2007 i el 2011, ja que la quota del vehicle privat ha passat del 29,1% al 26,7%. També baixa la distribució urbana de mercaderies, per efecte de l'alentiment econòmic, que representa el 21,4% del trànsit. No obstant, cotxes, motos i furgonetes continuen disposant d'unes calçades que ocupen el 57% de l'espai viari.

Un 40% de quota per al transport públic

Pel que fa al transport públic, ha ampliat lleugerament la seva quota, fins a fregar el 40%, gràcies sobretot a l'empenta del metro, i últimament també la part de la xarxa viària que té dedicada dins la ciutat, sobretot arran de la implantació de les primeres línies de la nova xarxa de bus. En la mesura que es desenvolupin les infraestructures previstes en la planificació de l'Autoritat del Transport Metropolità (L9, prolongacions de metro i FGC, Pla de Rodalies, carrils bus-VAO, aparcaments de dissuasió), els modes ferroviaris podran assumir nous creixements de demanda, sobretot de desplaçaments de connexió metropolitans i regionals.

Pel que fa al transport urbà, l'aposta és la reforma de la xarxa d'autobusos, amb el triple objectiu de reducció del temps de viatge, aplicació eficient dels recursos i reducció de l'impacte ambiental.

Aquestes i moltes altres dades formen part de la fase de diagnòstic amb què s'ha engegat el procés participatiu d'elaboració del nou pla 2013-2018, a la qual seguiran una segona fase amb les propostes d'actuació i una tercera d'avaluació ambiental.

Compartir:

Informació relacionada

Seccions
Institucions
Llocs
Anys

TMB a Flickr

Carrussel imatges TMB a Flickr

TMB al Twitter

Club joTMBé

JOTMBE