Divendres, 17 d'agost de 2018

Aposta per la viabilitat del transport metropolità

 

TMB ha adoptat mesures de racionalització de la despesa que recauen majoritàriament en partides i conceptes no essencials per a la prestació del servei / Pep Herrero

Aposta per la viabilitat del transport metropolità

El transport públic col·lectiu de la regió metropolitana de Barcelona ha d'assegurar la seva viabilitat aquest any 2012 amb un pla de racionalització de la despesa i el reequilibri entre els ingressos per tarifes i subvencions.

Redacció / 01.02.12 - 20:03h

La xarxa s'ha duplicat en longitud, els horaris s'han ampliat i la integració tarifària ha convertit en gratuït el transbordament entre mitjans de transport. Això ha motivat que els costos pugessin el 141%, mentre que els ingressos per bitllets han crescut només el 94%. Les administracions han cobert la diferència aportant en conjunt un 188% més de subvencions.

Si el 2001 les tarifes i les subvencions cobrien al 50% els costos, la balança s'ha desequilibrat i últimament l'aportació dels usuaris ja només cobria el 40% del cost en el conjunt del sistema de transport. Les subvencions han anat estirant-se per cobrir el 60% restant. La crisi econòmica general impossibilita actualment que les administracions facin créixer les seves aportacions al mateix ritme que les necessitats del sistema —aquest any baixen globalment el 9,5%— i imposa per tant una reconsideració de l'esquema tarifari, en el marc que estableix l'Autoritat del Transport Metropolità com a ens competent en matèria de finançament i d’ordenació de les tarifes del transport públic a la regió de Barcelona.

El finançament del transport públic de la regió metropolitana de Barcelona

Al mateix temps, i en aquest nou marc financer, els operadors han d'adoptar mesures de contenció i internalització de costos que garanteixin la viabilitat i la qualitat d'un sistema de transport públic que supera els 900 milions d'usuaris anuals, dels quals més del 60% corresponen a TMB.

Per això, TMB ha elaborat un pla de racionalització de la despesa per reduir en 56 milions d'euros les necessitats de finançament de la companyia l'any 2012, com a conseqüència de la menor disponibilitat de recursos per al conjunt del sistema de transport públic de la regió metropolitana, pla que es va donar a conèixer el 19 de desembre al Consell d'Administració de l'empresa.

Reestructuració de tarifes

El mateix dia, l’ATM acordava una reestructuració de les tarifes del sistema integrat que suposen un increment del 7,9% de la tarifa mitjana ponderada i una previsió de 42 milions d'euros addicionals d'ingressos per aquest concepte. L’increment no és homogeni, sinó que el nou esquema de tarifes busca afavorir els usuaris més intensius, ja que s’apugen el bitllet senzill (que a les xarxes de TMB fa servir menys del 5% dels passatgers) i la T-10, mentre es rebaixen la T-Mes, la T-Trimestre i la T-Jove. Com a novetats en la perspectiva social, la T-12 per a infants és vàlida ara fins als 13 anys —en l’avanç progressiu cap a la T-16— i es bonifica la T-Trimestre per a les persones en atur amb determinats ingressos.

El context econòmic obliga a revisar els ingressos i costos del sistema davant la baixada de subvencions

Amb aquesta mesura, les tarifes passen a cobrir el 47% dels costos del sistema metropolità de transport, encara per sota del 50% del 2001, a l’inici de la integració. Es tracta d’una "aposta de futur per retornar l'equilibri al sistema", en paraules de Joaquim Forn, president de TMB i tinent d'alcalde de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat, i portaveu del govern municipal. "Som conscients que demanem un esforç als usuaris per a aquesta aposta de ciutat i de país", afegia. El següent pas ha de ser la negociació d'un nou contracte programa entre l'ATM i les administracions local, autonòmica i estatal, que doni estabilitat i salut financera al sistema. Per Forn és clar que amb el distanciament entre costos i ingressos "el finançament del transport públic pateix una ferida greu que pot repercutir en la qualitat del servei si no actuem", tant pel que fa als ingressos com als costos, amb una aposta per l’eficiència que preservi el servei al màxim, és a dir, que s'ha de fer amb "microcirurgia". "S'hauria pogut optar per una solució més dràstica, però hem fet una aposta centrada en els aspectes millorables, mirant línia per línia, per no fer una operació a cor obert", va explicar.

Esforç dels últims tres anys

L’esforç de TMB pel que fa a la internalització de costos és de fet la continuació d'una línia de contenció de la despesa i millora de la gestió que s'ha dut a terme des del 2009. En tres anys, l’empresa ha aplicat estalvis interns per valor de quasi 79 milions d'euros, mentre que gràcies a l'esforç dels treballadors i una més gran eficiència en la gestió dels recursos, els índexs de qualitat i de satisfacció del client no han deixat de créixer, des de valoracions de 7,15 (bus) i 7,09 (metro) el 2008 fins a màxims històrics de 7,47 (bus) i 7,31 (metro) el 2011.

El pla d'estalvi que està aplicant TMB consta de mesures de racionalització al servei d'autobusos, al servei de metro i a les àrees corporatives, tenint presents les necessitats dels ciutadans. En conjunt s'estima que aquestes mesures produiran una disminució de 56 milions d'euros, equivalents al 9,8% dels costos anuals d'explotació.

Els ajustos en el servei preserven al màxim la qualitat i busquen l'eficiència de les xarxes

Mesures de racionalització

Un primer bloc de mesures té a veure amb la gestió d'aspectes no crítics del funcionament de la companyia: reducció de despeses de publicitat (-42%), comunicació (-47%), tecnologia corporativa (-10%), estudis (-32%) i altres partides. Igualment, s’ha procedit a una optimització de la despesa en contractació externa (neteja, manteniment...).

La voluntat de preservar al màxim el servei al client, en quantitat i qualitat, es plasma en una especial cura en els ajustos de les àrees operatives. La xarxa de metro mantindrà l'horari de servei i l'oferta bàsica tots els dies de la setmana, incloent-hi l’horari nocturn dels caps de setmana i vigílies singulars, que l’opinió pública valora molt favorablement i que l’Ajuntament de Barcelona ha recolzat. En els non-stops es registra una mitjana de 86.000 viatgers entre la mitjanit i les 7 del matí, i aporten 1,5 milions de viatges anuals.

En canvi, han deixat de fer-se prolongacions de servei amb motiu d'actes lúdics com ara partits de futbol, que comportaven un cost sense contrapartida per part dels organitzadors dels esdeveniments, que n’obtenen guanys.

Els ajustos es limiten a franges en què la capacitat supera àmpliament la demanda, i són compatibles amb els reforços que siguin necessaris amb motiu d'esdeveniments massius.

En diumenges i festius l’ajust a les línies L1, L2, L3, L4 i L5 es concreta en un increment d'interval de 35 segons. A més a més, els dissabtes, diumenges i festius al matí es retarda la incorporació de trens entre les 9 i les 13 h, per seguir més fidelment la corba de demanda.

Els dies feiners, l’única variació és en les hores vall (de 10 a 17 h) a les línies L1, L2, L3 i L5, amb un increment mitjà de l'interval de 18 segons.

Més eficiència, menys duplicitats

Les mesures d'ajust de l'oferta de la xarxa d'autobusos tenen en compte l'evolució de la demanda, que ha disminuït globalment un 10% des del 2007, i la concurrència d'altres xarxes, com ara les ferroviàries, en els mateixos recorreguts.

D’aquesta manera s’ha portat a terme la supressió de quatre línies de baixa demanda i amb alternatives clares: la 31 (coincident en gran part amb la 32, que s’ha reforçat), la 35 (coincident amb les línies de metro L1, L5 i L9), la 105 (coincident en part amb les línies 46 i 65 al Prat de Llobregat) i la 158 (que se superposava completament amb la línia 157 i el Trambaix).

També per baixa demanda i indicadors de gestió desfavorables han deixat de circular en cap de setmana les línies 58 (dissabtes), 75 (dissabtes i festius) i 91 (festius).

Pel que fa al Bus del Barri, ha tornat a la seva filosofia original de donar servei els feiners i els dissabtes, vist que l’extensió als diumenges ha tingut una acollida insuficient, que es concreta en una demanda inferior en un 70%-90% a la d’un laborable. Per això, vint línies (totes menys la 111 i la 116) han tornat al règim inicial i han deixat de circular en diumenges i festius.

Aquestes mesures es complementen amb ajustos de millora d’eficiència en dies feiners en diverses línies, amb variació mínima de l'interval de pas, i ajustos d’oferta en caps de setmana i festius en 9 línies.

L’aposta per l’autobús com a transport públic modern i eficient es manté, i per això TMB i l’Ajuntament de Barcelona han anunciat la intenció d’executar la primera fase de la nova xarxa de bus, amb els quatre primers eixos, dins de l'any 2012, amb l'objectiu de donar més bon servei i captar més usuaris.

Mesures de contenció en l'àmbit laboral

Finalment, s'han hagut d'adoptar mesures de contenció de la despesa en el capítol de personal, tant per l'aplicació de la normativa legal com per la difícil situació en què es troba la companyia. Aquestes decisions han tingut com a premissa el manteniment dels salaris i la preservació dels llocs de treball, que en aquests moments és el valor més preuat per la ciutadania.

La voluntat de TMB ha estat en tot moment dialogar i acordar les mesures de contenció de la despesa en l'ambient laboral, obligades per disposicions legals i per la disminució dels recursos econòmics per al conjunt del sistema integrat de transport públic de la regió metropolitana de Barcelona.

Quant al personal fora de conveni de l’empresa, se'ls va aplicar una reducció salarial el 2010, consolidada el 2011 i que té continuïtat el 2012. El personal directiu ha tingut reduccions salarials els dos últims anys, seguint el criteri de l’administració catalana per al sector públic.

El sistema de transport públic col·lectiu de la regió de Barcelona s’ha duplicat en extensió en deu anys, des de la integració tarifària / Pep Herrero
El sistema de transport públic col·lectiu de la regió de Barcelona s’ha duplicat en extensió en deu anys, des de la integració tarifària / Pep Herrero

Compartir:

Informació relacionada

TMB a Flickr

Carrussel imatges TMB a Flickr

TMB al Twitter

Club joTMBé

JOTMBE