Dissabte, 18 d'agost de 2018

La cobertura mòbil i el metro, una parella de fet

 

Una usuària parlant amb el seu mòbil dins d'un comboi / Pep Herrero

La cobertura mòbil i el metro, una parella de fet

En un moment en què l’ús dels smartphones creix meteòricament, els usuaris valoren molt positivament tenir cobertura mòbil al metro. Des de l’estiu, el 100% de les línies de metro convencionals ja en disposen gràcies a un pla que TMB coordina amb les operadores.

Marta Franco - Gian Alessandro Di Bello Saggin / 26.09.12 - 09:12h

La tecnologia mòbil es mou a un ritme trepidant. La ràtio d’usuaris de smartphones al món augmenta vertiginosament i es consolida l’ús dels telèfons intel·ligents en el nostre dia a dia, des que ens llevem i fins a l’hora d’anar a dormir.

I és que com apuntava al març l’empresa d'investigació de màrqueting per internet ComScore en un estudi sobre el consum de dispositius mòbils en els principals mercats europeus, Espanya ocupa la primera posició europea en l’ús dels smartphones, amb un 55,2% d’usuaris.

Segons la companyia de mesurament d’audiències, ja es venen més smartphones que ordinadors, i cada minut es registra un nombre més gran d’activacions de dispositius mòbils que no pas de naixements de nadons. 

Per donar resposta a aquesta efervescència de la indústria mòbil, TMB posa a l’abast dels usuaris del metro cobertura de telefonia mòbil GSM i UMTS, sistema conegut també com de tercera generació (3G), en el 100% de les línies convencionals. Aquesta fita fa dels trajectes en metro i dels smartphones una parella de fet ideal per aprofitar el temps i anar picant informació entre hores, tot gaudint del viatge mòbil en mà.

Un model innovador desplegat en sis fases

La implantació de la cobertura de telefonia mòbil a la xarxa de metro va començar el 2005 gràcies a un conveni subscrit entre TMB i les operadores Movistar, Vodafone i Amena (actualment Orange) per compartir una infraestructura comuna per a tots els operadors i oberta a la incorporació de futurs operadors nous, com va ser el cas de la incorporació de Yoigo el febrer del 2008.

Es tracta d’un pla impulsat i coordinat per TMB i executat per les operadores, un model únic, ja que no es dóna a concessió, de manera que no suposa cap cost per a la companyia, sinó que la inversió es reparteix entre les empreses de telefonia.

L’execució de la instal·lació necessària s’ha anat realitzant en sis fases diferents, fins a abastar des del passat mes de juny la totalitat de la xarxa ─tant als vestíbuls i andanes com a l’interior dels trens en els trajectes entre elles─, excepte les línies automàtiques 9 i 10 de metro, ja que les estacions i el túnel per on circulen els trens són propietat de la Generalitat, a través d’Ifercat, que també és responsable de les comunicacions neuràlgiques. 

La implementació durant aquestes sis fases s’ha fet d’una manera esglaonada. S’ha passat de les 27 estacions dotades amb aquesta prestació durant la primera fase, entre els anys 2005 i 2006, fins a les 126 estacions actuals (totes les de les línies 1, 2, 3, 4, 5 i 11).

En l’última fase completada al juny només quedava incorporar la cobertura a les últimes prolongacions de línies de metro, és a dir a les estacions de Badalona / Pompeu Fabra de la L2 i les d’El Carmel, El Coll / La Teixonera i Vall d’Hebron de la L5.

Una infraestructura única

Pel que fa a la tecnologia aplicada, la cobertura a les estacions s’ha realitzat mitjançant repetidors connectats a través de fibra òptica que distribueixen el senyal al sistema radiant (cables RF i antenes) instal·lat en cada estació.

Superar les dificultats per oferir aquest servei no ha estat fàcil, ja que els tècnics han hagut de fer front a obstacles propis de la xarxa com, per exemple, l’estructura tancada del metro, el trànsit de persones i el moviment continu dels trens, entre d’altres inconvenients.

Aquests problemes inicials s’han pogut encarar favorablement gràcies a l’elaboració d’estudis específics per avaluar com propagar la cobertura a les andanes i trobar una solució per a cada un dels escenaris a través d’antenes i càmeres de comunicació, entre d’altres elements.

A més, la solució escollida s’ha dissenyat per preveure la compartició de tot el sistema radiant de manera que qualsevol de les empreses adjudicatàries d’una llicència de telefonia mòbil en el territori espanyol pugui utilitzar el disseny plantejat només col·locant els equips necessaris a les 15 sales principals construïdes per donar cobertura a les sis línies convencionals de metro.

Concretament, per dotar la xarxa de cobertura GSM i UMTS s’han instal·lat un total de 127 cambres de telefonia mòbil (les 15 principals més 112 de secundàries), dins de les quals s’han posat 300 equips repetidors de senyals i 105 equips de GSM + UMTS.

D’altra banda, s’han col·locat 300 antenes en diversos túnels del suburbà i 600 antenes més en vestíbuls, passadissos i andanes de diferents estacions, connectades a través de més de 70 quilòmetres de cable coaxial.

Indicador de la prestació de cobertura / Silvia T. Colmenero
Indicador de la prestació de cobertura / Silvia T. Colmenero
Antena de telefonia mòbil instal·lada als túnels / TMB
Antena de telefonia mòbil instal·lada als túnels / TMB
Una de les 15 cambres principals de telefonia mòbil / TMB
Una de les 15 cambres principals de telefonia mòbil / TMB
Al sostre d'un vestíbul, un exemple d'antena telefònica / TMB
Al sostre d'un vestíbul, un exemple d'antena telefònica / TMB

Compartir:

Informació relacionada

Seccions
Institucions
TMB
Servei
Conceptes
Anys

TMB a Flickr

Carrussel imatges TMB a Flickr

TMB al Twitter

Club joTMBé

JOTMBE