Dimarts, 23 de maig de 2017

Mercedes Vidal, presidenta de TMB

 

Mercedes Vidal, presidenta de TMB / Pep Herrero

Mercedes Vidal, presidenta de TMB

FINANÇAMENT "Hem de considerar el transport públic com una inversió, no una despesa" MOBILITAT SOSTENIBLE "El transport públic ha de tenir més pes, per això la implicació de TMB, com a operador principal, és indispensable"

Oriol Pàmies / 29.10.15 - 08:28h

Mercedes Vidal Lago (Barcelona, 1980) és llicenciada en ciències ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona i ha treballat en l'àmbit de l'urbanisme, l'ecologia i la mobilitat sostenible. Aquest any ha accedit a la primera fila de la política, primerament com a regidora de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona i tot seguit com a consellera metropolitana. El 5 d'agost els Consells d'Administració de les empreses de Metro i Autobusos la van nomenar presidenta de TMB.

"Necessitem arribar a l’escenari final de la nova xarxa de bus com més aviat millor, llavors se'n veurà el potencial"

—De manera resumida, quina és la seva trajectòria abans d'incorporar-se a la gestió institucional?

—Com a ambientòloga, he estat tècnica de medi ambient més de deu anys i també he fet recerca a la Universitat Autònoma de Barcelona en el camp de la forma urbana. Com a tècnica he treballat en planificació urbana en un espai molt multidisciplinari amb arquitectes, enginyers de camins... Junts abordàvem els problemes de la mobilitat sostenible, però també energètics, de l'espai públic... Des d'aquest món i des de l'activisme veïnal m'he acostat al fenomen de la mobilitat.

—S'identifica amb l'etiqueta "ecologista"?

—És una categoria tan àmplia com la de feminista. Estic per un canvi de model; si això és ser ecologista, en sentit clàssic, doncs sí.

—El 5 d'agost passat era nomenada presidenta de TMB. Quines han estat les seves primeres impressions en accedir a la màxima responsabilitat d'aquesta empresa?

—És una responsabilitat que assumeixo amb molt de respecte. Estem parlant d'una empresa pública importantíssima. Sento orgull i alhora sóc conscient que una organització com aquesta s'ha de gestionar molt bé.

—Com veu situada TMB en el context dels serveis públics que presta l'Àrea Metropolitana de Barcelona?

—Diria que és la peça clau, encara que també hi ha altres serveis molt importants com ara els de tractament de residus. Poques coses hi ha en aquest territori com la prestació del servei de transport de viatgers, i la té encomanada principalment TMB, com a operador de gestió directa que és i pels prop de dos milions de viatges que fa possibles cada dia feiner. 

—Com a responsable de TMB i de l'àmbit municipal de Mobilitat, com veu el funcionament de la mobilitat actualment a Barcelona i la seva àrea, i cap on creu que hauria d'evolucionar?

—Tenim una bona situació de partida, perquè el transport públic i els modes no motoritzats són majoritaris, però no ens hem de quedar aquí. Ens plantegem un escenari en què el transport públic tingui més pes del que té ara, que no és poc. Per això la implicació de TMB, com a operador principal, i operador públic, és indispensable. De fet ja està sent molt efectiu el treball conjunt en els nivells tècnics de l'empresa i de l'Ajuntament de Barcelona, per exemple en el desenvolupament de la nova xarxa de bus.

—Fa poc a Catalunya hem celebrat la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura i a Barcelona s’ha recuperat el Dia Sense Cotxes. Quin balanç en fa?

—Molt bo. I destaco la col·laboració essencial de TMB en el Dia Sense Cotxes, que va incrementar el servei de metro i va adaptar el servei de bus a les condicions de circulació.

—TMB i l'Ajuntament de Barcelona comparteixen l'impuls al projecte de nova xarxa de bus, que ja s'ha anunciat que continua endavant. Quin accent tindrà aquest projecte en la nova etapa?

—Aquest és un tema clau, de prioritat màxima, en què vaig començar a treballar amb TMB com a regidora de Mobilitat abans i tot de ser presidenta de l'empresa. Fets els ajustos tècnics i un cop implantades les tres línies de la quarta fase, a primers de l'any que ve, el que volem és fer un desplegament molt més ràpid. El 2016 engegarem un procés participatiu global, que per tant serà més llarg i més complex, en què es pugui veure la fotografia de tot el que tenim a la ciutat i tot el que ens falta. La idea és passar a continuació a crear totes les línies que faltin, a la velocitat més alta possible, la que ens permetin els mitjans tècnics de l'Ajuntament i la capacitat operativa de TMB.

—Amb quin horitzó? 

—Per sort és un projecte que en aquesta casa té un recorregut considerable i fa temps que s'hi està treballant molt bé. L'acceleració serà molt beneficiosa. Tant per als barcelonins com per als planificadors, com per a l'operador, aquesta etapa de transició en què conviuen la nova xarxa i l'antiga és molt difícil de gestionar. TMB està fent uns esforços enormes per gestionar aquesta situació, però necessitem arribar a l'escenari final com més aviat millor, perquè serà llavors quan es veurà el potencial de la nova xarxa i del servei d'autobús que pot donar TMB. 

—L'altre gran projecte en curs per a TMB és l'operació de la L9 sud, a partir del 2016. Com el veu enfocat?

—És un projecte gegant per a nosaltres: significa que tindrem el 25% de la xarxa de metro operada de manera automàtica, i això té unes implicacions que no són gens fàcils. He de dir que dins de l'empresa s'està treballant aquest projecte amb una professionalitat admirable.

"Amb la línia 9 sud tindrem automatitzat el 25% de la xarxa de metro, i això no és fàcil, és un projecte gegant"

—El context econòmic general desfavorable dels últims anys ha comportat dificultats per al finançament del transport públic de la regió de Barcelona. Veu garantida la sostenibilitat del sistema?

—Tenim un nou escenari, que tant de bo se'ns hagués obert abans, que és el de la llei catalana de finançament del transport públic. Ara necessitem que es desplegui al més aviat possible. Perquè el transport públic és un dret, un dels pilars de l'estat del benestar, i necessita un finançament adequat via pressupostos ordinaris de les administracions. No pot continuar com fins ara, el marc ha de canviar; hem de passar a considerar-lo una inversió, no una despesa. I la nova llei de finançament, la primera que tenim —i això dóna idea de com d'abandonat ha estat el sector—, ens obre una oportunitat. 

—Com es desplaça habitualment?

—Segueixo el lema de la Setmana de la Mobilitat: “Tria, canvia, combina”.  Sobretot, em moc en transport públic i bicicleta.

—Algun missatge específic per a les persones que integren TMB, després del canvi de direcció i quan està en curs el procés de negociació col·lectiva?

—La prioritat total és mantenir el benestar de les persones que formen aquesta empresa, i això s'està reflectint en els processos de negociació de conveni, que no són fàcils. Crec que s'està donant una bona entesa i les reunions són fructíferes, confio que puguem arribar a acords beneficiosos per a tothom.

Un moment de l'entrevista, al despatx de Presidència de la seu de TMB / Pep Herrero
Un moment de l'entrevista, al despatx de Presidència de la seu de TMB / Pep Herrero
Mercedes Vidal va ser nomenada presidenta de TMB el 5 d'agost passat / Pep Herrero
Mercedes Vidal va ser nomenada presidenta de TMB el 5 d'agost passat / Pep Herrero

Compartir:

Informació relacionada

Seccions
Institucions
Llocs
Anys

TMB a Flickr

Carrussel imatges TMB a Flickr

TMB al Twitter

Club joTMBé

JOTMBE