Dimarts, 23 de maig de 2017

Carles Vallès, sotsinspector dels Mossos d’Esquadra

 

El sotsinspector Carles Vallès, sotscap de l’Astmet dels Mossos d’Esquadra / Pep Herrero

Carles Vallès, sotsinspector dels Mossos d’Esquadra

METRO "El considerem un lloc segur, ho podem dir perquè hi patrullem cada dia" CARTERISTES "Contra la multireincidència el que fem és esprémer al màxim la legislació que tenim. Crec que estem en la bona línia"

Oriol Pàmies / 18.06.13 - 16:39h

A les grans ciutats occidentals, i més les que estan posicionades com a pols datracció turística, mobilitat i seguretat ciutadana van estretament lligades. Per això els Mossos dEsquadra tenen una secció especialitzada en el transport públic ferroviari, lÀrea de Seguretat del Transport Metropolità (Astmet), de la qual Carles Vallès Banús (Barcelona, 1969) és sotscap. Vallès es va integrar l’any 1995 als Mossos d’Esquadra. La seva carrera professional s’ha centrat en l’àmbit de la investigació criminal. Des de lany 2008 i fins a lactualitat està vinculat a lÀrea del Transport. És llicenciat en Dret per la Universitat Pompeu Fabra i llicenciat en Arqueologia per la Universitat de Barcelona.

"Loperatiu Xarxa ha evitat la sensació dimpunitat i ha fet que els carteristes siguin menys visibles. D’aquí ve la importància encara més gran de les càmeres"

─Des de quan la policia de Catalunya té un equip dedicat a treballar al transport metropolità i quins àmbits cobreix?
─Quan comença el desplegament dels Mossos, l’any 2005, ja es pensa en el metro i es crea una primera unitat. Aquell projecte embrionari es va desenvolupant fins que el 2011 es crea la Divisió del Transport, que expressa l’interès creixent de la policia per implicar-se i treballar més a fons en el transport. Treballem sobretot a l’àmbit ferroviari de Barcelona i la seva conurbació, bàsicament al metro, però també als Ferrocarrils de la Generalitat, a Rodalies i al Tram, tant dins dels combois com a les andanes, als vestíbuls i a la resta d’instal·lacions. I puntualment als autobusos, també.

─Quins serien els trets diferencials del transport urbà, i en concret del metro, des del punt de vista de la seguretat ciutadana?
─És un àmbit específic en què no podem treballar igual que en altres. Sota terra no podem fer servir les comunicacions, la ràdio nostra, per tant hem de parlar per telèfons mòbils. No tenim vehicles com els que serveixen per patrullar al carrer. I en tercer lloc, és un entorn inicialment desconegut,  on hi ha línies elèctriques d’alta tensió, catenàries, circulació de trens, un conjunt de sistemes que es governen de manera centralitzada segons uns protocols establerts i que un policia que treballa al carrer desconeix. Per això la formació que rebem, en aquest cas del personal de Metro, és bàsica per a nosaltres.

─Quin tipus de fets delictius shi donen?
─Sobretot furts, és a dir, sostraccions sense violència ni intimidació sobre les persones. Es produeixen també altres delictes, però amb diferència el que trobem són faltes i delictes de furt: suposen un 90% dels aproximadament 1.600 fets que registrem cada mes. De delictes greus, com ara els robatoris amb violència o les agressions, n’hi ha pocs.

─Pel seu coneixement, com valoraria el grau de seguretat o inseguretat de la xarxa de transport de Barcelona, en relació amb el conjunt del país i de ciutats semblants?
─Considerem el metro un lloc segur, ho podem dir perquè el patrullem cada dia. Sabem, per la nostra participació en fòrums internacionals, que el problema que tenim amb la multireincidència és el mateix que tenen en altres ciutats amb xarxa ferroviària metropolitana. Pot variar el tipus de delinqüent, però els delictes són els mateixos.

─Està preparat el personal de l’Astmet per intervenir en cas de contingència greu al metro?
─Sí, per això hem participat als diferents simulacres que s’organitzen, l’últim a l’estació de Sagrada Família. Però també hi intervindrien efectius d’altres departaments.

─De quina manera treballa l'Astmet per prevenir i perseguir la delinqüència, i en concret la multireincidència, a les xarxes de transport?
─Fem servir tres tipus d’accions. Primer, el patrullatge ordinari. A partir de les dades que ens passa el departament de Seguretat de Metro i les denúncies que rebem, les creuem i establim els punts més conflictius de la xarxa, per on patrullem més sovint. Després, els operatius específics amb motiu d’esdeveniments que mouen molta gent, que poden ser fires, partits de futbol, festivals, coincidència de creuers al port... Sabent que hi haurà aglomeracions en alguns punts, dediquem part dels efectius a reforçar la plaça d’Espanya, la Sagrada Família, el colze de Rambles-Drassanes-Paral·lel, els voltants del Camp Nou... I en tercer lloc hi ha els grans dispositius conjunts amb altres departaments de Mossos o d’altres cossos policials i amb l’operador, com fem amb motiu dels grans premis de motociclisme i automobilisme i del congrés de mòbils.

─Aquest treball el fan uniformats o de paisà?
─De les dues maneres. A les andanes posem agents uniformats i dins dels trens agents de paisà, perquè així combinem la prevenció i la reacció per perseguir el petit delicte, que és el més freqüent. A més, a l’Astmet tenim una altra part dels recursos dedicats a investigació o policia judicial, que treballa per resoldre delictes. Aquests són els agents que contacten amb la víctima, demanen les imatges i intenten identificar i localitzar l’autor del fet.

─Quin ús fan de la videovigilància de la xarxa de metro en les tasques de prevenció i esclariment de fets delictius?
─Ens és fonamental. Primer per fer prevenció, perquè gràcies a l’estreta col·laboració que hi ha amb els coordinadors del Centre de Seguretat i Protecció Civil, podem tenir una persona visualitzant les càmeres del sistema de videovigilància en directe i controlar alhora diferents estacions. El delinqüent del metro és multireincident: igual que nosaltres els coneixem, ells també ens coneixen a nosaltres. Per això cada vegada ens costa més agafar-los in fraganti. Amb les càmeres, els podem vigilar sense ser vistos, detectar el delicte i llavors donar les ordres necessàries per agafar els carteristes. Des del punt de vista de la investigació, les imatges de càmeres també resulten imprescindibles, perquè qualsevol delicte que es denuncia normalment queda gravat i la gravació serveix de prova de pes per fer la detenció, portar el responsable a judici i obtenir una sentència condemnatòria.

─Ara fa dos anys que es va posar en marxa l'operatiu Xarxa, de patrullatge conjunt de Mossos i Guàrdia Urbana de Barcelona. Quina valoració en fa? Ha fet canviar la manera dactuar dels delinqüents?
─Ha estat molt interessant, perquè tota la regió policial de Barcelona ─les comissaries, l’Astmet i els serveis regionals─ es van implicar en el metro en un moment en què hi havia percepció d’impunitat per l’actuació repetida dels grups de carteristes, i això generava preocupació entre els empleats del metro i els usuaris. El dispositiu ha estat efectiu, ha aconseguit reduir els furts i ha evitat la presència massiva de delinqüents. Ara els carteristes es mouen en grups de dos o tres i són menys visibles. D’aquí ve la importància encara més gran de les càmeres.

─Ara a l’estiu l’operació Xarxa torna als nivells màxims, en previsió d’una més gran activitat dels professionals del furt. Va com les estacions meteorològiques?
─La variació no és tan pronunciada. A Barcelona l’activitat és constant, hi ha molts esdeveniments massius que atrauen multituds i originen aglomeracions, i són aquestes dates del calendari les que marquen la tendència dels fets delictius. A l’estiu s’incrementen una mica, és cert, perquè és l’època de màxima afluència turística a Barcelona, i els turistes són les víctimes preferides dels multireincidents, per dos motius: solen portar diners en metàl·lic a sobre i, en cas de ser denunciats i processats, és més difícil que el judici acabi en sentència condemnatòria.

─És a dir, que els carteristes s’aprofiten del funcionament de la justícia. A vegades costa d’entendre com és que, tenint coneixement de la identitat i el seu “modus operandi”, no es pugui impedir que continuïn delinquint. Hi ha prou eines policials i judicials per fer front a aquest tipus de delinqüència professional de baixa intensitat?

"Identifiquem i expulsem 26.000 persones cada any. Però, amb la llei a la mà, un carterista amb bitllet pot estar dins el metro, per molts antecedents que tingui"

─En aquest país hauríem de fer un debat sobre la política criminal que volem, i també hauríem de canviar el xip i adonar-nos que la intervenció de la policia o l’afegit de supòsits nous al Codi Penal no pot solucionar tots els problemes. Mentrestant, el que fem és esprémer al màxim la legislació que tenim. En aquest sentit, hem aconseguit, junt amb el grup de multireincidents de l’Àrea d’Investigació Criminal i la Fiscalia, que tinguem entre 35 i 40 persones pendents de rebre una sentència que, a més de multar-los, els prohibirà accedir al metro. Crec que estem en la bona línia.

─No es pot fer més?
─Fem una feina preventiva important. En un any, el 2012, vam fer 26.600 identificacions de carteristes, que vam expulsar de la xarxa, en vam detenir 930 i vam gestionar 1.700 denúncies. Però amb la legislació a la mà, un carterista, per molts antecedents que tingui, si ha pagat el seu bitllet pot estar dins el metro i no es pot fer res per impedir-ho. El que podem fer és pressionar perquè surti a la via pública o se’n vagi a una altra ciutat. Però a vegades, i malgrat que no sigui desitjat,  les actuacions policials causen l’efecte de desplaçar el problema. Si volem solucionar-lo hem de pensar respostes transversals, maneres de reconduir les persones que han fet del furt la seva professió.

─Algun país democràtic ha trobat una solució al problema?
─No. Hi ha països amb legislacions més severes, però s’han de posar tots els elements sobre la taula. Als Estats Units hi ha estats que dediquen més diners a presons que a escoles. És el que volem? Potser aplicant els recursos d’una altra manera no caldria tanta força punitiva. Insisteixo que cal debatre a fons sobre com s’afronten els reptes que tenim, com ara la delinqüència multireincident de què hem parlat, o d’altres casos com els delictes informàtics i els relacionats amb les tecnologies de la informació.

"Si una persona veu una situació de risc o carteristes actuant, pot trucar al 112 o bé avisar l’operador, a través dels vigilants o polsant el botó SOS"

─Què poden fer els empleats i els passatgers en cas de presenciar un delicte o identificar un carterista?
─Si una persona veu una situació de risc o veu carteristes actuant, pot trucar al telèfon d’emergències, el 112, o bé avisar l’operador, a través dels vigilants o polsant el botó SOS dels tòtems de color groc que hi ha a les estacions de metro. Una altra cosa que pot fer un passatger habitual del metro que detecti la presència de carteristes en determinats punts  és transmetre’ns aquesta informació a través del correu electrònic mossos@gencat.cat. Nosaltres recollirem la informació i la utilitzarem. El mateix val per als viatgers d’autobús.

─Pot tenir un paper, la col·laboració ciutadana, en la prevenció dels furts?
─La seguretat és cosa de tots, encara que pertoca a la policia garantir-la. En això hem notat una certa evolució. Sigui per influència de la situació general o per acumulació, ara és més freqüent que els passatgers intervinguin davant fets delictius. Una altra cosa que podem fer com a usuaris és prendre precaucions per evitar ser víctimes de furts: portar carteres i mòbils a les butxaques de davant i vigilats, igual que la motxilla o la bossa, en comptes de dur-les penjades al darrere. Als trens, els cotxes dels extrems van més plens, és millor triar els del mig per evitar aglomeracions.

─Com definiria la relació institucional i quotidiana amb els operadors de transport, i en concret TMB?
─És excel·lent, amb TMB i amb els altres operadors. Amb l’equip de la Unitat de Seguretat i Protecció Civil de Metro treballem braç a braç per vetllar per la seguretat, intercanviant informació i cooperant en el dia a dia, i n’estem molt satisfets.

*Entrevista realitzada amb la contribució dels lectors Joaquim Adrià, Martina Hermoso, Ramon Masagué, David Rincón i David Vicente.

Un moment de l’entrevista a la seu de l’Àrea de Seguretat del Transport Metropolità / Pep Herrero
Un moment de l’entrevista a la seu de l’Àrea de Seguretat del Transport Metropolità / Pep Herrero
Patrulla dels Mossos d’Esquadra a l’estació de Glòries / Pep Herrero
Patrulla dels Mossos d’Esquadra a l’estació de Glòries / Pep Herrero

Compartir:

Informació relacionada

Seccions
Institucions
Servei
Conceptes
Anys

TMB a Flickr

Carrussel imatges TMB a Flickr

TMB al Twitter

Club joTMBé

JOTMBE