Dissabte, 21 d'octubre de 2017

Antoni Sansalvadó, president del Banc dels Aliments

 

Antoni Sansalvadó / Pep Herrero

Antoni Sansalvadó, president del Banc dels Aliments

SOLIDARITAT "El Gran Recapte del Banc dels Aliments és en realitat el Gran Recapte de la societat catalana" FUTUR "Cal millorar la distribució dels aliments i investigar en l’àmbit agrícola per augmentar la producció d’aliments més nutritius"

Redacció - Marta Espinosa i Marta Franco / 13.02.13 - 13:38h

Antoni Sansalvadó (Barcelona, 1939). És doctor enginyer industrial ETS II B (1964) i PDG d’IESE (1972). Amb una àmplia experiència professional en el sector empresarial, des de fa 6 anys està al capdavant del Banc d’Aliments de Barcelona.

"El perfil de gent que contacta amb el Banc dels Aliments a dia davui ha canviat radicalment"

─Quins són els principals objectius del Banc dels Aliments?

─L’objectiu primer i fonamental del Banc dels Aliments és lluitar contra la fam, que és el signe més primari de la pobresa, i ho fa evitant el malbaratament dels aliments. Aquest malbaratament té diferents orígens, però el principal són els excedents de fabricació. El Banc s’encarrega de recollir-los i donar-los a les persones que ho necessiten a través duna xarxa d’entitats benèfiques. La missió del Banc dels Aliments és, per tant, recollir la solidaritat de les persones que volen ajudar els altres, a través de recaptes, programes d’empresa i la formació a les escoles.    

On van a parar les tones d’aliments que reben? Com s’assegura que arriben al seu destí?

─El que el Banc recapta ho distribueix a través d’entitats benèfiques, que a dia d’avui són 324 només a la província de Barcelona. Al seu torn, aquesta xarxa d’entitats fa arribar els aliments a les persones més necessitades (uns 120.000 destinataris finals). Un dels principis del Banc és el rigor, cosa que ens permet assegurar que allò que el Banc dóna ho consumirà alguna persona que realment ho necessita. També col·laborem de manera molt directa amb els serveis socials dels ajuntaments per evitar que la gent reculli productes de més d’una entitat i assegurar així un repartiment més just. 

En aquest sentit, quan una entitat acudeix al Banc per demanar que vol rebre aliments, hem d’“homologar” d’alguna manera el seu accés. Ens assegurem que l’entitat tingui més d’un any d’antiguitat i que realment atengui els col·lectius que diu defensar (nens, gent gran...). A més, un equip de voluntaris del Banc fa visites periòdiques a les entitats per assegurar que compleixen el pacte al qual hem arribat i que realment entreguen el menjar.

Quin és el perfil de família que ha de recórrer al Banc dels Aliments? Com ha evolucionat amb la crisi tenint en compte que Catalunya ja té un 20% de població que viu en situació de pobresa? 

─De gent en situació de pobresa n’hi ha hagut sempre i a tots els països, però la societat no n’era conscient. Abans, el perfil de família més recurrent era la població immigrada. Des del 2008-2009 això ha canviat radicalment. El perfil de gent que contacta amb el Banc a dia d’avui sol ser de tres tipus: el grup que ha patit un creixement més dràstic són les persones que s’han quedat sense feina i estan a l’atur i que recorren als menjadors socials o als bancs perquè no tenen recursos suficients per destinar a l’alimentació. L’altre perfil que ha augmentat considerablement en els darrers temps és el de la gent gran, que normalment viu sola i que té pensions mínimes. I finalment, el tercer col·lectiu és el del jovent i els infants, normalment procedents de famílies desestructurades i que es troben en situació d’abandonament.  

Poden donar una resposta a totes les peticions d’ajuda que reben?

─Nosaltres donem resposta a totes. El que passa és que quan la demanda administrativa és més gran que l’oferta, la quantitat d’aliments per persona és menor. Hem de tenir en compte que les entitats també han augmentat i algunes que abans es dedicaven a altres activitats ara també han de donar aliments.

“La situació de crisi fa que les persones siguin més conscients que els problemes de la societat també són els seus”

─L’últim Gran Recapte d’Aliments va batre tots els rècords (amb més de 2.200 tones de menjar) i també en el nombre de voluntaris. TMB, per exemple, hi va participar amb una caravana solidària de recollida d’aliments per les escoles i amb les donacions d’aliments dels seus treballadors. És solidària la societat catalana?

─Jo sempre dic que el Gran Recapte no és el Gran Recapte del Banc dels Aliments, sinó que és el Gran Recapte de la societat catalana. Nosaltres posem l’objectiu i busquem tenir més voluntaris per ampliar els punts de recollida però, sens dubte, el gran èxit en la resposta és gràcies a una societat que és molt solidària. A més, hi ha un factor que hi ajuda: cada vegada tots nosaltres tenim a prop algú que està en una situació difícil i això fa que les persones siguin més conscients que els problemes de la societat també són els seus.

Segons un estudi de la FAO, els europeus llencem a l’any a la brossa 280 kg d’aliments. A casa nostra, el sector de l’hostaleria llença entre el 4% i el 10% dels aliments perquè no sap aprofitar-los. Precisament, en el marc de la campanya solidària “Mou-te contra la fam i la pobresa”, es va organitzar un taller sobre aquest malbaratament. A més, als mercats de Barcelona s’ha posat en marxa la campanya “El menjar no es llença”. Creu efectius aquest tipus de campanyes de sensibilització? 

─Totalment. Les campanyes de sensibilització són com detonants que ens fan pensar. Una reflexió latent que ens recorda que cada vegada que llencem un aliment estem llençant diners, que hi ha gent que no té res per menjar i, no ho oblidem, també perjudiquem el medi ambient. També és important que els mitjans de comunicació en parlin i fer formació des de les escoles, a tots els nivells. Tot i que ara la gent s’ho pensa més a l’hora de comprar i ja no omplen tant les neveres com en èpoques de bonança, mai va malament que ens ho recordin.

Segons les prediccions fetes per les Nacions Unides, cap a lany 2075 la població mundial podria arribar a tenir 2.500 milions de boques més per alimentar. Si aquestes previsions es compleixen, quina solució ens queda?

─Si la distribució dels aliments es fes correctament, les estadístiques també diuen que hi ha suficient producte perquè tothom es pugui alimentar bé. Per tant, cal millorar la distribució dels aliments i investigar en l’àmbit agrícola per augmentar la producció d’aliments més nutritius. Aquesta producció ha de deixar de banda l’especulació i evitar el control d’espais que segueixen, alguns a l’Àfrica, per exemple, per poder vendre els productes a un preu més elevat que els de la competència.

La Fundació Banc dels Aliments ha fet 25 anys. Quin balanç fa d’aquest primer quart de segle?

─El balanç és molt positiu perquè el Banc ha sabut adaptar-se a les necessitats de l’entorn i ha sigut capaç de vehicular i augmentar el nombre de voluntaris. Durant el 2011 hem comptat amb la col·laboració de 320 empreses solidàries, amb la col·laboració de 200 voluntaris i hem entregat els aliments recollits a 311 entitats benèfiques, i han estat distribuïts mensualment a gairebé 120.000 persones. Les persones que van engegar aquest projecte han d’estar satisfetes perquè el Banc d’Aliments de Barcelona va ser el primer banc d’aquesta tipologia a Espanya i ara ja n’hi ha un a cada província de l’Estat. Així que estem contents, sobretot de la col·laboració i ajut que hem rebut de la societat. Això sí, allò que realment ens agradaria és no ser tan necessaris.

* Podeu completar l'entrevista amb les preguntes dels lectors Mario Santamaría Fernández,  José Antonio Gómez García, Miquel Jordán Sánchez, Ramón Bacardi Gascón, Carles Riera Costa, Ernest Costa Lluch i Sergi Goimbault Camillo, que trobareu al vídeo del YouTube que l’acompanya.

Compartir:

Informació relacionada

Seccions
Institucions
TMB
Conceptes
RSC
Anys

TMB a Flickr

Carrussel imatges TMB a Flickr

TMB al Twitter

Club joTMBé

JOTMBE