Dimecres, 13 de desembre de 2017

Adrià Gomila, director de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona

 

Adrià Gomila, director de serveis de Mobilitat / Ajuntament de Barcelona

Adrià Gomila, director de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona

BARCELONA  "És una ciutat en què, per a bona part de les necessitats, es poden utilitzar modes alternatius al cotxe"  PMU "Es tracta de fer un ús racional de l’espai urbà, que és un recurs limitat, i també de millorar-ne la qualitat, de manera que cada mode de transport trobi un espai adequat"

Oriol Pàmies / 19.11.12 - 18:17h

Adrià Gomila Civit (Barcelona, 16-4-1973) és enginyer industrial. Després d'una etapa a l’empresa ETRA de sistemes intel•ligents de transport, va treballar com a tècnic de mobilitat a l'Ajuntament de Barcelona en el període 2001-2009. D'aquí va passar a Sabadell, com a cap de Mobilitat de l'Ajuntament, i de nou ha tornat a l'Ajuntament de Barcelona, des del desembre de 2011. Com a director de serveis de Mobilitat, li pertoca portar a la pràctica les polítiques de la Regidoria de Mobilitat, inclosa en l'Àrea de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat.

"La nova xarxa d’autobusos té un gran potencial. Creiem que més enllà de la millora en el servei, la llegibilitat en facilitarà l’ús"

—S’ha engegat la fase de diagnòstic del nou PMU 2013-2018. Amb les dades recollides, com definiria el model actual de mobilitat de Barcelona?
—Barcelona és una ciutat mediterrània, és a dir densa i compacta, i organitzada amb la concentració de les diferents tipologies d’activitats en un mateix espai (residencial, comercial, oficines, etc.), cosa que dóna satisfacció a les necessitats dels ciutadans en un àmbit sovint força reduït, i en aquest sentit, afavoreix que els desplaçaments es realitzin a peu i amb bicicleta. Si a tot això hi afegim que disposa d’una bona oferta de transport públic, podem considerar que Barcelona és una ciutat en què per a bona part de les necessitats de mobilitat es poden utilitzar altres modes alternatius al cotxe.

—Quin paper té el Pacte per la Mobilitat en la definició del PMU?
—El Pacte per la Mobilitat té un doble paper. Per una banda és l’instrument mitjançant el qual s’articula el procés participatiu necessari en l’elaboració d’un pla estratègic d’aquestes característiques. Per altra banda, un cop aprovat, i durant la seva vigència, el Pacte per la Mobilitat s’erigeix com a Observatori de la Mobilitat i revisa periòdicament el compliment dels seus objectius a través dels indicadors que s’hi defineixen.

—Quins són els objectius estratègics de partida del PMU?
—L’objectiu del PMU és millorar la mobilitat, posant una atenció especial en els aspectes de sostenibilitat, tal com estableix la llei catalana de mobilitat. Les línies estratègiques són dotar la ciutat d’una mobilitat més segura, sostenible, equitativa i eficient.

—La línia de fons és reduir els impactes negatius del trànsit en la qualitat urbana. Quins són aquests impactes i com es poden evitar?
—Els impactes poden ser diversos. Els més notoris són l’accidentalitat, la contaminació i la congestió. Les actuacions que es poden fer per mitigar aquests impactes són de naturalesa molt diversa, i els agents encarregats d’executar-les també. El PMU marca una estratègia global a seguir per tots els que intervenen en la mobilitat, i ens marca uns objectius a assolir.

—Sovint en mobilitat es parla d’externalitats o costos externs. Quins són aquests costos i com es concreten les seves "factures"?
—Es tracta de tots aquells impactes negatius de la mobilitat sobre la qualitat de la vida urbana, com l’accidentalitat, la contaminació atmosfèrica, el soroll o la pèrdua d’espai urbà habitable. Quantificar-los és complex però és clar que és d’interès general reduir-los.

—Al nou PMU s’apostarà per incrementar l’espai destinat als vianants. Però a Barcelona, com a ciutat compacta, ja tenen un pes molt important aquests desplaçaments no motoritzats...
—Es tracta de fer un ús racional de l’espai urbà, que és un recurs limitat, i també de millorar-ne la qualitat, de manera que cada mode de transport trobi un espai adequat. La mobilitat no motoritzada a Barcelona ja és molt important, però no ha arribat al seu sostre. La millora de l’espai urbà i l’especialització d’alguns àmbits li permetran seguir creixent.

—Pel que fa al transport públic col·lectiu, s’ha aturat la tendència a l’alça de la demanda i també s’han alentit les inversions en infraestructura ferroviària a la regió metropolitana. Com podrà augmentar-se’n la competitivitat?
—El PMU planteja la possibilitat d’aquest augment de competitivitat tenint en compte la situació econòmica en què ens trobem. La millora en la gestió de les xarxes de transport públic i optimitzar els recursos disponibles ens ha de permetre incrementar l’oferta i millorar el servei.

—Pel que fa al transport de superfície, la novetat és la reforma de la xarxa d’autobusos de TMB. Quin paper creu que ha de tenir l’autobús en la pròxima etapa?
—La nova xarxa d’autobusos té un gran potencial. Creiem que més enllà de la millora en el servei (més rapidesa i més freqüència), la millor llegibilitat de la xarxa facilitarà l’ús del servei per part de nous usuaris.

"La millora en la gestió de les xarxes de transport públic i optimitzar els recursos disponibles ens ha de permetre incrementar l’oferta i millorar el servei"

—Per elaborar propostes amb vista al 2018 s’ha de preveure l’evolució dels factors demogràfics, econòmics, etc. Quins escenaris s’han dibuixat?
—Pel que fa al Pla de Mobilitat, aquests factors s’han traduït en desplaçaments que estimem que es produiran, i en el repartiment entre els diferents modes de transport. Hem suposat un manteniment de la tendència de mobilitat dels darrers anys, i amb un escenari de repartiment modal a l’entorn del 35% dels desplaçaments no motoritzats, i menys d’un 22% de desplaçaments fets amb vehicle privat. 

—En fer balanç del PMU anterior, molts objectius marcats s’han assolit amb escreix, d’altres no. Quin pes podria tenir la crisi econòmica en el grau de compliment de les fites?
—La crisi econòmica ha tingut un efecte important sobre la mobilitat, i ha ajudat concretament a la disminució de l’ús del vehicle privat. El repte és consolidar aquesta tendència a la baixa del vehicle privat, millorant l’oferta per a la resta de modes, i aconseguir que quan la mobilitat torni a créixer, els nous desplaçaments es facin en transport públic o amb modes no motoritzats.

Compartir:

Informació relacionada

Seccions
Institucions
Llocs
Conceptes
Anys

TMB a Flickr

Carrussel imatges TMB a Flickr

TMB al Twitter

Club joTMBé

JOTMBE