Dissabte, 21 d'octubre de 2017

Com funciona... l'atenció als viatgers indisposats

 

Il·lustració que representa un passatger indisposat a l'interior d'un vehicle de transport públic

Com funciona... l'atenció als viatgers indisposats

Si cada dia es comptabilitzen dos milions de viatges amb el metro i els autobusos de TMB, hi ha força probabilitats que algun usuari es trobi malament durant el trajecte i necessiti ajuda de tipus mèdic. Avui sabrem com s'actua.

Oriol Pàmies / 03.06.15 - 11:23h

Marejos, indisposicions, caigudes, brots epilèptics o fins i tot atacs de cor: són exemples de contratemps de salut que les persones poden experimentar en qualsevol espai públic, també en un desplaçament amb transport col·lectiu. De fet els més lleus es donen amb freqüència, pràcticament cada dia, a les xarxes de metro i autobusos. I no és estrany, ja que a través de totes dues es desplacen cada feiner més de 800.000 persones, cosa que fa uns dos milions de viatges per anar i tornar de la feina, el centre d'estudi o qualsevol altra destinació de la ciutat i l'àrea metropolitana.

A mesura que creixen les xarxes i s'han fet més accessibles, ha augmentat la probabilitat d'incidències d'aquest tipus i també s'han establert protocols més eficaços per atendre-les. L'objectiu és que els viatgers completin el viatge tal com tenen previst i sense destrets, però, si algú es troba malament, es procura que rebi assistència al més aviat possible. Per saber com s'aconsegueix, hem consultat els serveis de Suport a la Xarxa, tant de Metro com d'Autobusos.

1. Quina mena de problemes de salut es donen més al metro i els autobusos? Els més freqüents són els més lleus: marejos i lipotímies, i torçades i hematomes en el cas de caigudes a les escales o bé en pujar o baixar dels vehicles. Molt menys sovint s'hi donen pèrdues de coneixement prolongades, crisis cardíaques o fins i tot símptomes de part.

2. Què es pot fer si un viatger del metro s'indisposa? L'important és que arribi l'avís al Centre de Control de Metro perquè s'activi l'assistència al més aviat possible. L'alerta es pot rebre per una trucada interna des d'una estació o des d'un tren, o mitjançant els 2.300 intèrfons distribuïts per tota la xarxa. La mateixa persona indisposada, si està en condicions, o si no, un acompanyant o un altre viatger, pot polsar el botó SOS de l'intèrfon i respondre les preguntes del Centre de Control, per ajudar-lo a fer-se càrrec de la situació.

3. Qui avisa el metge? El Centre de Seguretat i Protecció Civil de Metro  recull i organitza la informació sobre cada indisposició per sol·licitar de manera coordinada els recursos que facin falta per atendre-la: SEM, Bombers, Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana, seguretat privada... En el cas dels serveis sanitaris, molts cops es posa en contacte els seus operadors amb l'empleat que atén la persona indisposada per ampliar la informació de caràcter mèdic, per orientar-lo i valorar si és convenient l'enviament d'un equip assistencial i de quin tipus. Al mateix temps hi hauran arribat empleats de Metro, que s'ocupen de buidar un tren o de reservar espai en una andana, si fa falta, perquè els sanitaris treballin en les millors condicions.

4. Com actuen els sanitaris? Quan intervenen, els professionals d'emergències sanitàries valoren l'estat del malalt i l'atenen al mateix lloc o dins de l'ambulància fins que es recupera, o bé el deriven cap a un centre sanitari, que pot ser un ambulatori o bé el servei d'urgències d'un hospital.

5. Com pot ajudar un passatger? El més útil és donar l'avís ràpidament perquè es posi en marxa l'assistència mèdica, i la millor manera és a través de l'intèrfon SOS que hi al centre de l'andana. Si sospita que un altre viatger està patint una aturada cardíaca i l'estació disposa de desfibril·lador, situat al costat de l'intèrfon SOS , s'ha d'extreure l'aparell de la seva caixa i seguir les instruccions.

6. Per què és millor que les persones indisposades surtin del tren? Per ser ateses abans i millor. Una persona que es trobi malament al metro rebrà assistència sigui on sigui. Però hi ha diferències d'accessibilitat, de qualitat de l'assistència i de possibilitats de seguiment. Les andanes, igual que els vestíbuls, són més amples, i per tant més adequades per al treball dels professionals sanitaris, a banda que estan monitoritzades permanentment des del centre de control. El consell, per tant, és baixar del tren al primer símptoma, o no agafar-lo.

7. Com afecta la indisposició d'un viatger el servei de metro? En cas que estigui dins d'un tren, el servei s'atura fins que la persona afectada pugui caminar o bé sigui traslladada a l'andana. No s'atura només un tren, sinó tots, per intentar mantenir-los en posicions equidistants. Segons com evoluciona la persona, el Centre de Control pot reorganitzar la circulació en forma de serveis parcials, aprofitant els sistemes de canvi de via que hi ha distribuïts al llarg de la línia. D'aquesta manera es redueix l'impacte de la incidència en la mobilitat de la resta de viatgers, que en un moment d'hora punta poden ser entre 25.000 i 30.000. Una de cada cinc incidències amb aturada d'una línia de metro es deu a la indisposició d'algun passatger.

8. Què es pot fer si un viatger s'indisposa a l'autobús? Cal avisar el conductor de seguida. Ell es comunica amb la sala del Centre de Regulació de Trànsit (CRT), que recull les dades bàsiques de la persona afectada (símptomes, edat aproximada) i les trasllada per telèfon als serveis sanitaris externs, que en fan la primera valoració, en funció de la qual s'hi pot enviar l'equip més adient. Segons el tipus d'incidència, el CRT hi envia un comandament. Si es tracta d'una lesió per accident, s'avisa a més a més la Guàrdia Urbana, que en fa un atestat.

9. Què passa amb l'autobús, mentrestant? Si un passatger necessita atenció mèdica el cotxe es manté aturat mentre arriba l'equip extern especialitzat. El conductor n'informa els altres viatgers perquè baixin i agafin el següent vehicle de la línia, que continua la marxa normalment. Quan l'assistència finalitza, el CRT dóna instruccions al conductor perquè es reincorpori a la seva línia en la posició més convenient per recuperar al màxim els intervals programats. Hi ha una part de les incidències, aproximadament un 10%, que són tan lleus que no ocasionen aturada ni alteració significativa del servei de bus.

10. A compte de qui va l'atenció mèdica dels passatgers?  Si es tracta d'indisposicions, és la cobertura mèdica general de cadascú la que actua. En els casos d'accident fortuït, se'n fa càrrec l'assegurança de viatge que contracta TMB.

Compartir:

Informació relacionada

Seccions
Institucions
Servei
Anys

TMB a Flickr

Carrussel imatges TMB a Flickr

TMB al Twitter

Club joTMBé

JOTMBE